La tribuna
La prioritat de garantir l'accés a l'habitatge assequible
S’han implementat polítiques que han permès augmentar l’oferta de lloguer
Garantir el dret a l’habitatge és un dels reptes principals de la nostra societat i una de les problemàtiques que afronten la majoria de governs europeus. L’Executiu andorrà no n’és una excepció i en aquesta legislatura −marcada per la crisi sanitària− l’accés a l’habitatge ha estat una qüestió prioritària. Per això s’han emprès una sèrie de polítiques destinades a protegir les persones, a incentivar la incorporació d’habitatge al mercat de lloguer i a crear un sistema de governança que garanteixi l’execució d’accions per pal·liar la problemàtica actual i que dissenyi solucions de futur.
Al principi de la legislatura, la Taula d’Habitatge va fer palesa la necessitat de disposar de més dades estadístiques i de més qualitat sobre el parc immobiliari per aplicar mesures adaptades a cada moment. Un esforç de prospectiva que culminarà aquest mes vinent amb la posada en funcionament del Sistema d’indicadors d’habitatge, una eina que permetrà disposar de tota la informació relativa al mercat i al parc immobiliari en diferents àmbits: les necessitats residencials, el sòl, el mercat d’habitatge, la dificultat d’accés a aquest mercat i les polítiques d’habitatge.
En un país on el 61% dels ciutadans viu de lloguer, la protecció de les persones és una qüestió fonamental. Per aquest motiu, el Govern va aprovar el 2019 prorrogar tàcitament tots els contractes de lloguer inferiors a 1.500 euros al mes quan no hi ha acord de renovació de les parts. Això afecta, avui dia, el 70,5% dels contractes, amb un augment de preu que es limita al de l’IPC.
Aquesta mesura extraordinària mostra la fermesa del Govern en els seus objectius i en el seu compromís amb el benestar dels ciutadans, però és i ha de ser excepcional, mentre s’avança en la solució dels problemes estructurals. Per això cal incentivar la incorporació d’habitatge al mercat de lloguer. En aquest àmbit s’han implementat una sèrie de polítiques que han permès augmentar l’oferta de pisos de lloguer.
Així, l’increment d’un 15% del Pla Renova (que segons el cas arriba al 55% de subvenció), quan la renovació va lligada a posar els habitatges al mercat de lloguer; la proposta als comuns per a la reducció al 0% de sòl urbà consolidat per a edificis destinats al lloguer; l’exempció de certs requisits d’habitabilitat que permetin rehabilitar edificis o efectuar canvis d’ús per destinar-los a habitatge de lloguer; l’exempció del tram del Govern de l’ITP quan l’habitatge es destini a ser llogat; l’establiment d’un IGI al 0% per a l’activitat d’arrendament d’habitatges o la creació de l’impost per a habitatges buits per incentivar que aquests pisos es destinin a ser llogats són les accions més destacades que hem dut a terme per ampliar l’oferta de lloguer del parc immobiliari.
També és molt important l’avançament en matèria de governança, amb la creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, dotat amb el Fons d’Habitatge, amb la missió d’oferir propostes reals i executar accions de futur adaptades a l’evolució social i econòmica d’Andorra. Un organisme que també ha de vetllar per la creació, l’oferta i la conservació de les diferents modalitats d’habitatge de protecció pública, com l’habitatge social i l’habitatge a preu assequible. De fet, ja s’està treballant en la construcció d’un edifici de cada categoria; edificis que, conjuntament, oferiran més de 60 llars.
Cal destacar també el programa d’emancipació de joves, un dels col·lectius que es troba amb més dificultats per accedir a l’habitatge de lloguer, als quals se’ls sufraga l’import dels dos mesos de dipòsit i del primer mes d’arrendament. Alhora hem iniciat els treballs del Pla pel dret a l’habitatge com un instrument per garantir la funció social de l’habitatge.
El benestar de la població exigeix facilitar l’accés a l’habitatge, però també s’ha de complementar amb altres accions que garanteixin el poder adquisitiu de la ciutadania. En aquest sentit, i en el context actual, també s’estan duent a terme altres mesures, com són l’augment en més d’un 10% del salari mínim i de les pensions més baixes des de l’inici de la legislatura; la congelació de la factura de la llum durant els anys 2021 i 2022, mentre que el preu d’aquest valor s’ha disparat a tot Europa, i l’abaratiment de fins al 81% del transport públic amb l’abonament il·limitat a un preu de 30 euros al mes.
Cal que continuem treballant des de diferents perspectives per garantir l’accés a l’habitatge oferint solucions tant a les situacions que demanen més immediatesa com a aquelles que requereixen una planificació estratègica i una visió a mitjà i a llarg termini.
*Víctor Filloy, Ministre de Territori i HabitatgeMin