Cartes al rei

El 15 de juny de 1915, al diari francès Petit gironde (Bordeus) va sortir la notícia que una senyora (Suzane Bahonge) de professió rentadora havia recuperat el seu marit, soldat donat per desaparegut a la Gran Guerra, gràcies a la mediació del rei espanyol Alfons XIII.

Una muntanya de noves peticions de tot el món compromès amb la guerra van inundar el Palau Reial de Madrid a conseqüència d’aquesta notícia. El rei Alfons XIII, que va començar la mediació humanitària amb aquest cas citat, va haver d’habilitar la seva oficina particular, anomenada des de llavors oficina procautius, al quart pis del Palau Reial de Madrid, inicialment amb set empleats, per atendre la multitud de peticions d’ajut de tota mena i de tot el món, relacionat amb la I Guerra Mundial: sol·licituds d’indult davant de penes de mort, cercador de desapareguts, repatriació de súbdits d’un bàndol (70.000) trobats en territori contrari en començar la guerra, demanda d’immunitat bèl·lica als vaixells hospital, etcètera, i acaba amb 49 treballadors.

Per fer-nos una idea del volum de treball, es van realitzar les següents gestions:

–25.000 informacions a familiars.

–250.000 informacions de presoners trobats i repatriats.

–5.000 repatriacions de presoners malalts.

–500 peticions d’indults a condemnats a mort.

En total, mes de 250.000 gestions.

Tot finançat pel fons particular del mateix monarca.

La labor humanitària de la Corona espanyola és poc coneguda però tan important en una guerra cruel amb moltes baixes (17 milions de morts) que en acabar la bel·ligerància el rei Alfons XIII va ser nomenat per al Premi Nobel de la Pau, que finalment no va rebre. Tampoc la segona vegada proposat al mateix premi, el 1933. França el va qualificar d’heroi de guerra.

El paper de la Corona espanyola com a país neutral, en allò que es va qualificar com a neutralitat activa, no era fàcil donades les afinitats familiars del propi rei: la mare, donya Maria Cristina d’Habsburg (ascendència germànica), i l’esposa, Victòria Eugènia de Battemberg, neta de la reina Victòria britànica, ambdós països trobats com a enemics opositors a la Gran Guerra. El govern d’Eduard Dato va declarar Espanya país neutral i així va ser.

Alfons XIII va néixer l’any 1886 i el seu regnat no va tenir una època fàcil. Just en començar, la guerra amb els Estats Units (enfonsament del vaixell Maine i pèrdua de Cuba). La pèrdua de les colònies americanes, les Filipines i l’illa de Guam. La guerra del Marroc, les revoltes obreres per la península i la cessió del govern al dictador Primo de Rivera, va acabar amb l’exili voluntari a Roma (per evitar una guerra civil, deia). El besavi de l’actual Felip VII de Borbó va tenir un regnat en una època històrica hostil a la monarquia, però va ser un bon home. Va salvar alguns famosos del moment com ara l’aviador Roland Garros (pilot francès, inventor de la metralladora frontal dels avions de caça sense tocar l’hèlix), però no va aconseguir salvar el tsar (Nicolau II) de Rússia i família, afusellats abans d’arribar la petició d’Alfons XIII.

L’oficina procautius va ser una precursora d’organitzacions internacionals com la Creu Roja i altres ONG avui més conegudes.

Ja exiliat, era rebut on fos amb grans manifestacions d’agraïment per la labor humanitària realitzada durant la Gran Guerra.

* Joan-Albert Mijares Grau