Lògica

Fa uns dies s’anunciava al Diari que no es convocaran més manifestacions antivacunes. Una decisió lògica a la vista del descens progressiu de participants fins a arribar a una quinzena de persones en la darrera convocatòria. Diuen que deia el president Tarradellas que en política es pot fer tot menys el ridícul.

Perduda en la memòria hi ha una altra frase cèlebre, d’un parlamentari, potser francès, pot ser britànic, a un company de cambra: “No puc estar més en desacord amb els seus plantejaments, però em deixaria matar perquè els continueu defensant!

La consellera general promotora de les protestes -ai las!- ha obtingut un resultat positiu en una prova per detectar el virus. Potser aquesta experiència pròpia podria portar-la a canviar de parer. Ja ha estat el cas del president brasiler, Bolsonaro, el que parlava de “gripezinha”, o del premier britànic Boris Johnson –la coincidència de nom amb aquell “rei d’Andorra” no passa d’anecdòtica-.

Almenys ens podem alegrar si, com sembla, l’afectació de la senyora Montaner és lleu i se’n sortirà sense seqüeles complida la quarantena. Perquè no és mai de rebut alegrar-se del mal aliè i tampoc dir que li està bé o que s’ho ha merescut.

Anècdotes a banda -les mobilitzacions de la minoria “negacionista” arreu ho semblen-, allò veritablement important és l’elevada proporció d’immunitzats i immunitzades entre nosaltres, per vacunes, o per haver passat la malaltia, sobretot si l’ham superada sense símptomes, o gairebé.

I encara millor el pronòstic del ministre Martínez Benazet davant els mitjans que, si tot va com espera, en un parell de setmanes, o a tot estirar tres, es podran aixecar les restriccions imposades per a la protecció general. Això, tot i l’èxit constatat en l’afluència de turistes durant aquesta temporada alta, que semblava una amenaça. I és que el ministre, a més de polític, és metge i especialista en pneumologia. Una demostració més de la sort d’aquest país enfront de catàstrofes recents, com la de l’allau d’Arinsal del febrer, de la qual farà aviat vint-i-sis anys. Ja!

En fi, només cal esperar que l’optimisme del metge polític es vegi correspost per la realitat, que l’actual variant òmicron del virus es mantingui en els límits de la simptomatologia lleu i, encara millor, es vagi extingint a la mateixa velocitat que les manifestacions antivacunes, com a mínim.

En alguns estats es va arribar a insinuar que es permetria, si no afavoriria, l’expansió de la darrera variant del virus, amb la tesi que comportaria la immunització general -costa dir-li “de ramat”, com fan alguns, segurament científics, però en cap cas humanistes-. Per sort, aquí sembla que mai ha existit aquesta intenció, que podria ben bé ser una imprudència.

Repetirem: tant de bo es compleixen els pronòstics més optimistes i la catàstrofe actual, que supera en víctimes totes les naturals dels dos darrers segles, quedi només com a material per als historiadors.

D’antecedents, n’hi ha. L’anomenada “grip espanyola”, que va matar entre vint i quaranta milions de persones, es va detectar en un primer cas el febrer del 1918 i es va donar per acabada l’abril del 1920. Si comptem des del confinament total de la primavera de cent anys més tard, això s’acabaria el proper estiu. Tant de bo.