L'educació, una fita pendent

L’educació és un dret humà, un bé públic i una responsabilitat col·lectiva. L’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 24 de gener Dia Internacional de l’Educació, en celebració del paper que l’educació exerceix en la pau i el desenvolupament.

El desenvolupament de nens i nenes es veu afectat per les condicions de l’entorn en el qual viuen, i un exemple d’això es pot observar en els menors que viuen en condicions de pobresa.

Nombroses recerques assenyalen que els nens i nenes que viuen en entorns desfavorits presenten baix quocient intel·lectual, baix nivell sociocultural, menys qualitats positives en les seves llars, són generalment menys competents, presenten més problemes de comportament i viuen més situacions d’estrès.

Una possible explicació és que els baixos ingressos familiars els exposen a més problemes, a més esdeveniments negatius i estressants, la qual cosa produeix més estrès psicològic i disminueix la seva capacitat per a adoptar uns patrons més adequats d’interaccions i de resolució de problemes.

Les condicions de pobresa, especialment quan és crònica, afecten el desenvolupament cognitiu i socioemocional dels qui la pateixen. Un estudi recent dels Estats Units torna a confirmar que els pitjors nivells de rendiment són de famílies pobres.

Els nens i nenes que creixen en la pobresa tenen més probabilitats de tenir retard en el desenvolupament lingüístic i cognitiu, pitjors índexs de salut, estar menys preparats per a l’entorn escolar, tenir menor autoestima i autoeficàcia, més conductes antisocials, més experiències d’estrès, pitjor guany educatiu, ser desocupat i tenir una més pobra salut d’adult.

Cooperand està enfocant, ara més que mai, els seus esforços a ajudar a matricular infants que han deixat les aules per sortir al carrer amb els pares a col·laborar amb els ingressos familiars. Una trista realitat que ha augmentat a Bolívia i a tota la regió, on els menors, durant la pandèmia, estan poblant les rotondes, mercats, carrers, per oferir venda ambulant de tot tipus de productes sense ser conscients que el retorn a les aules, un cop la deserció escolar, serà molt complicat. Al febrer comencen de nou les classes i les aules estaran més buides del normal.

Les famílies de la zona on treballa Cooperand no es poden permetre enviar tots els fills a l’escola, ja que suposen mà d’obra gratuïta molt valuosa en temps de crisi. Sempre pensen que aquell fill o filla tard d’hora tornarà a les aules, però la realitat és molt diferent passat un temps.

Sense una educació de qualitat, inclusiva i equitativa per a tots i d’oportunitats d’aprenentatge al llarg de tota la vida, els països no aconseguiran assolir la igualtat de gènere ni trencar el cercle de pobresa que deixa ressagats milions de nens, joves i adults.

Celebració és commemoració, festa, festivitat, diada i també és homenatge, remembrança, record… Tal com està l’educació avui en plena pandèmia, em quedo amb el “record” més que amb “celebració”, ja que ens hem de recordar entre tots que l’educació és un dret humà, un bé públic i una responsabilitat col·lectiva i que estem molt lluny de celebrar l’esperada educació gratuïta universal de qualitat, inclusiva, equitativa i plena d’oportunitats per a totes i tots.

* Carla Riestra, Presidenta de Cooperand amb Llatinoamèrica