La tribuna
La reclamació
Tinc la sensació que quan me’n vagi la meva història caurà en l’oblit
Compro abans de Nadal dos telèfons mòbils que el dia 6 al matí van aparèixer entre els regals de Reis. L’establiment és un dels més coneguts del mercat i pots trobar-lo a Andorra, Barcelona o Tolosa; diguem que és una marca de prestigi.
En el moment de formalitzar la compra em venen la possibilitat de contractar una assegurança aliena que cobreix qualsevol accident de manera gratuïta durant el primer mes. “Agafi’l perquè és gratuït”, em diu el noi que m’atén. “Passat un mes sols cal fer una trucada per telèfon a la companyia asseguradora per anul·lar-la.” Li pregunto si els dispositius no tenen assegurança pròpia. “Sí, és clar, però aquesta li serveix durant un mes, fins i tot en cas de trencament o de pèrdua.” Subscric els dos contractes.
En complir-se un mes, després de la data de compra, truco al número de telèfon de la companyia asseguradora i ja es poden imaginar el que passa. Tarden a contestar i després diuen que em tornaran a trucar. No ho fan i he d’insistir al cap de dos dies. Quan finalment aconsegueixo que l’anul·lin, m’avisen que rebre la confirmació per correu electrònic al cap d’un parell de dies. Als dos dies rebo la confirmació, però quina casualitat, sols d’un dispositiu, i he de tornar a repetir tota l’operació per a l’altre. Tornem a començar a fer trucades, escoltar respostes automàtiques i esperar una bona estona.
Quan finalment, després d’una nova odissea, aconsegueixo parlar amb algú, la persona que m’atén em pregunta per quina raó els havia subscrit si pensava donar-me de baixa. Li parlo dels avantatges; ell em contesta que no és certa la gratuïtat, sinó que en cas de pèrdua o robatori sempre hauria estat obligat a pagar el cost màxim del primer any. Li explico que això no m’ho havien dit, i que tampoc és normal que et posin tantes dificultats per cancel·lar-lo. En qualsevol cas, l’últim interlocutor és simpàtic, s’explica bé i, per fi, al cap de dos dies més, he tancat el maleït assumpte de les assegurances suplementàries.
Dies després torno a l’establiment on vaig comprar els mòbils i m’atanso al servei d’atenció al client. Els dic que no es just que t’encolomin una assegurança i que no t’ho expliquin correctament. Ni és gratuïta, ni es tan fàcil donar de baixa el servei.
La noia és cordial, però em sembla que quasi no m’escolta, com si penses en d’altres coses. Diu: “Faré arribar la seva reclamació”, però tinc la impressió que quan me’n vagi la meva història caurà en l’oblit.
Què més es pot fer? Poc més. El tema no dona per a una reclamació per escrit, ni m’ha causat un perjudici seriós, però tot plegat ha estat un maldecap i m’ha fet perdre el temps i la paciència. De fet, la reclamació ha estat instantània, aprofitant que passava per l’establiment.
Ja deien abans que ningú ven duros a quatre pessetes, com tampoc hi ha assegurances gratuïtes ni miraculoses. Almenys està bé saber-ho per a la pròxima ocasió.