Les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola del 1936

Hi ha molta gent, especialment joves, que no saben res de les anomenades Brigades Internacionals. Intentarem explicar-ho per a la comprensió general.

La sublevació militar causant de la Guerra Civil a Espanya, l’any 1936, va deixar l’exèrcit de la Segona República amb pocs comandaments professionals a nivell de capità i comandant cap amunt. També faltaven homes i material. Les acadèmies militars eren antiquades, amb pocs professors capacitats.

L’exèrcit de la República era conscient de la situació i va demanar insistentment al fòrum internacional de les nacions ajut i mediació. Però en aquell moment històric la majoria va considerar que era un problema intern i va negar tota petició del govern republicà. Per això varen signar un pacte de no intervenció (França, Anglaterra i els Estats Units) que negava l’ajuda tant de material com d’homes.

Aquest pacte no es va complir per part dels següents països: Itàlia, Alemanya, Rússia i Anglaterra. Els dos primers saltant-se el conveni de no agressió varen enviar immediatament ajuts al règim feixista del general Franco en forma d’avions, armes, munició, recanvis, tancs, canons i homes (legió Còndor, 5.000 efectius), etcètera. Ajuda italiana: divisió Litorio, divisió Dio lo Vuole, divisió Flamme Nere. Totes dins del Corpo Truppe Volontarie (73.000 homes més submarins i avions bombarders Savoia-Marchetti trimotors, els millors del moment).

El govern republicà, amb vista que l’exèrcit normal espanyol, a part de ser antiquat era molt inferior al rebel, reequipat per Alemanya i Itàlia, va decidir suprimir l’exèrcit a tot el país i refer-lo de nou. Aquest nou exèrcit republicà es va anomenar Exèrcit Popular. En aquesta situació, es va decidir demanar i acceptar l’ajut de Rússia en forma de material bèl·lic, camions, canons, metralladores, munició, avions, etcètera, tot pagat amb l’or del Banc d’Espanya, i convertir el nou exèrcit de la República igual que l’exèrcit rus en un nou exèrcit roig. Pocs oficials i més control ideològic gràcies a comissaris polítics que vetllaven per la moral de la tropa.

D’acord amb Rússia i el govern de la República, per proveir-se d’homes, la Tercera Internacional o la Komintern va convocar una crida (setembre del 1936) a tot el món per lluitar contra el feixisme. La convocatòria demanava personar-se a Albacete o a París, on estava la central d’enrolament. La resposta va ser immediata i arribaren futurs soldats en massa disposats a lluitar per aquest ideal. A Albacete i pobles de l’entorn es van habilitar quarters i centres d’instrucció per acollir els 40.000 voluntaris civils i sense instrucció militar de tot el món. Molts eren de països on el feixisme havia perseguit els ideològicament contraris, jueus (de 8.000 a 10.000), etcètera.

També hi havia oficials com el polonès general Walter, amb una llarga experiència militar a Rússia i exprofessor de la famosa Acadèmia Militar Russa Frunce.

Es van enquadrar en brigades per idiomes. Cada brigada, amb uns 3.200 homes, constava de tres a sis batallons, on cada batalló tenia 800 homes i tres companyies de fusellers i una de metralladores. El cap de totes les Brigades Internacionals era el comunista francès Andre Marty i la supervisió governamental espa­nyola era per al diputat sevillà i president de les Corts Diego Martínez Barrio. Les Internacionals eren les Brigades de l’XI a la XV.

Aquesta experiència, única al món, de formar un cos d’exèrcit de més de 55 nacionalitats diferents, per lluitar per un ideal (contra el feixisme i governs totalitaris) i amb comandament únic (el Govern de l’Espanya republicana) va resultar ser possible però va durar poc temps.

El 28 d’octubre del 1938 va acabar la missió dels internacionals.

El comiat fou apoteòsic per l’agraïment de la població. Un soldat deia: “Marchabamos sobre una alfombra de flores.” A la desfilada van participar 6.000 brigadistes, una part del nou exèrcit popular d’escorta i protecció i uns avions pel cel disposats a defensar-los d’un possible atac aeri feixista, als carrers de Barcelona 200.000 persones els aclamaven. A la presidència de l’acte hi havia Juan Negrín, Diego Martínez Barrio, Manuel Azaña, tot el govern de la República en pes i també Lluís Companys, president de la Generalitat, i Dolores Ibarruri. La Pasionaria, del Partit Comunista.

Les Brigades Internacionals van tenir detractors dins de la pròpia República i exèrcit popular. Les van utilitzar com a forces de xoc i malgrat els èxits inicials a les batalles de Jarama i Guadalajara, van sofrir moltes baixes (unes 20.000). Crearen els hospitals de sang (a primera línia de foc amb missió de fer la primera cura i salvar la vida) per tota la línia de guerra (els de segona línia com Benicàssim, trens de ferits substituint els seients pe llits) i s’iniciaren les transfusions de sang per primera vegada a la història gracies al metge canadenc Norman Bethune. El doctor Josep Trueta, a Barcelona (hospital de Sant Pau), posà en practica el mètode de les fractures obertes que a la Segona Guerra Mundial s’implantà a tots els exèrcits aliats com a mètode espanyol.

La majoria dels combatents varen tenir un futur molt desgraciat. Si al seu país dominava un govern feixista o totalitari d’esquerres (Rússia), uns varen ser empresonats, altres afusellats i altres desterrats de l’exèrcit o fets presoners a camps de concentració (gulags). A Espanya, per exemple, varen ser perseguits metges, a qui es va prohibir treballar en institucions oficials com hospitals universitaris, provincials o de l’Estat. S’havien de guanyar la vida tan sols amb consulta privada.

Doctors coneguts a Catalunya: Moises Broggi, Josep Maria Massons, Robert Nogue, Josep Pifarré, Jimeno Vidal, professors germans Trias i professor Manuel Bastos Ansar, Josep Trueta Raspall. Tots professionals immillorables, reconeguts a tot el món. Altres varen tenir pitjor sort davant d’un escamot d’afusellament per “colaboración con el enemigo”.

Brigadistes coneguts:

–Josip Broz (TiTo): creador de Iugoslàvia.

–Willi Brand: canceller d’Alemanya Federal.

–Escriptors: George Orwell. John dos Passos, Truman Capote, Ernest Hemingway, Judwig Renn, Christopher Caldwell.

–Errol Flint, actor de Hollywood.

–Robert Capa, Gerda Taro, David Seymour (Chim), inventors del fotoperiodisme de guerra.

–Luidgi Longo.