Les dades personals dels menors i la pàtria potestat dels progenitors

La raó és que un dia com avui de fa 41 anys es va obrir a la signatura el conveni 108 del Consell d’Europa, conegut com el conveni per a la protecció de les persones amb referència al tractament automatitzat de dades de caràcter personal, el primer instrument internacional jurídicament vinculant que regula el dret a la protecció de dades.

Aquesta norma, que per cert encara és vigent –i que Andorra va ratificar just avui fa tres anys–, va definir tot un conjunt de principis clau com ara la finalitat del tractament, la confidencialitat o el dret d’informació, que després han estat incorporats a les lleis internes dels estats que han regulat aquest dret fonamental, com és el cas d’Andorra amb la recent Llei 29/2021, del 28-10, qualificada de protecció de dades personals.

Ara totes les persones físiques tenim reconegudes el dret a la protecció de dades des del moment del naixement, tot i que el seu exercici es modelitza en funció de l’edat, com és lògic que així sigui.

L’edat té importància a l’hora de determinar legalment si la noia o el noi menor poden prestar consentiment per si mateixos respecte al tractament de les seves dades –donar-se d’alta a un portal d’internet o bé omplir un formulari en paper per participar en un concurs–, o bé si aquest mateix consentiment l’ha de donar algú altre en nom seu.

Per tant, en funció de l’edat de la persona seran els seus representants legals els que prestaran el consentiment –habitualment els titulars de la pàtria potestat, és a dir, la mare i el pare–, o bé serà el propi menor qui ho farà per si mateix de manera independent i sense l’assistència dels progenitors.

En el cas d’Andorra, quan la noia o el noi tenen menys de 16 anys són els seus representants legals els que estan habilitats per la llei per prestar el consentiment en nom del menor, és a dir, a la pràctica seran els progenitors qui signaran els documents en què es tracten les dades personals dels menors –per exemple, els diversos consentiments que consten a la matrícula de l’escola–, ja que si el fill és menor de 16 anys –i com ens recorda la Llei 29/2021 al seu l’article 8– no pot fer-ho per si mateix i necessita els seus representants legals.

Ara bé, si la noia o el noi ja tenen 16 anys o més, ara sí que ja poden prestar el consentiment per si mateixos, sense l’assistència dels titulars de la pàtria potestat.

Per tant, la frontera màgica de la protecció de dades són els 16 anys, que és el moment de la majoria d’edat dels menors –amb referència al dret a la protecció de dades–, ja que la majoria d’edat civil és als 18 anys.

Però ja podem avançar –per a disgust d’algun menor i alegria de les mares i els pares– que des dels 16 anys fins als 18 –moment en què els menors deixen de ser-ho, es fan majors d’edat i les mares i pares perdem el dret a la pàtria potestat– els progenitors encara tenim certa veu i vot, és a dir, podem opinar respecte als tractaments que ells –com a majors de 16 i menors de 18 que són– fan de les seves dades personals, quan aquest tractament entri en conflicte amb les funcions i les obligacions derivades de la pàtria potestat com, per exemple, la seva salut o les notes escolars.

La raó que explica aquesta comunicació de dades dins de la família és que en aquest cas la funció tuïtiva dels progenitors –novament la pàtria potestat i la seva funció de protecció de l’interès superior del menor– pot suposar una causa raonable que justifiqui que les mares i els pares hagin de conèixer les notes escolars o la salut dels seus fills, encara que elles i ells –com a majors de 16 i menors de 18– vulguin fer anar com a límit a la facultat de control dels progenitors el seu flamant dret a la protecció de dades personals.