Un comerç sense fronteres

Des d’èpoques antigues, el comerç s’ha fet sense fronteres entre el nord i el sud i d’est a oest; l’única activitat ha estat comprar el que no tenim i vendre el que produïm en excés. El mitjà de canvi eren els béns objecte de la transacció i, més endavant, la moneda.

Amb l’arribada de l’època moderna els estats s’han intentat apropiar d’una part de la renda produïda pel comerç a través dels impostos, fet que ha generat distorsions perquè l’assignació de recursos ja no és tan perfecta o no respon a avantatges comparatius.

L’Organització Mundial del Comerç (OMC) ha intentat frenar l’intervencionisme dels Estats afavorint el comerç mundial perquè una de les premisses de l’economia és que el resultat de sumar individualitats sigui superior a cada una de les economies.

És un dels motius de l’existència de la Unió Europea; i Andorra està en un procés negociador per arribar a un Acord d’Associació juntament amb Mònaco i San Marino. Es tracta d’aprofitar les grans comunitats supranacionals, entre altres motius, per aconseguir un augment del PIB del país que per si sol seria molt lent i incert.

Aquí el paper del comerç és vital: segons el departament d’Estadística del Govern d’Andorra, el Valor Afegit Brut del comerç el 2019 va representar el 16,6% del PIB del país. Vol dir que és un sector que empeny l’economia. Si mirem la història recent d’Andorra ha tingut protagonisme per diferents motius: primer perquè els espanyols i francesos venien a comprar productes que no trobaven al seu país i després per la mobilitat del turisme que arribava fàcilment a Andorra i trobava una oferta cada vegada més renovada i competitiva.

El factor preu era clarament un avantatge respecte als països veïns però es un factor distorsionat perquè no es deu a la productivitat del sector sinó als impostos més elevats de la Unió Europea respecte del nostre país.

En aquest punt hem de fer una reflexió: és sostenible aquesta diferència impositiva indirecta que ens permet tenir un preu més baix? Què està passant al Retail mundial amb l’aparició del comerç electrònic?

Andorra ha canviat en els últims trenta anys i el nostre entorn també i d’una manera més ràpida i complexa del que ens pensem; els paradigmes del comerç viatgen sobre la multicanalitat i omnicanalitat del client i els operadors comercials s’han preparat per al nou repte.

El preu ha deixat de ser el factor únic de decisió de compra: el comerç físic no pot competir amb el comerç online perquè els costos d’aquest són inferiors. Andorra és botiga, és realitat física, és experiència de compra. Per aquest motiu, hem de poder tenir les mateixes eines que tenen les empreses del nostre entorn europeu; és a dir, hem de poder exportar la nostra experiència i arribar a casa del consumidor sense entrebancs ni retards.

Andorra té limitacions físiques per les muntanyes i de mobilitat per la manca de vies de connexió i per les fronteres entre països. En un món sense barreres potser hem de fer un pas per eliminar els obstacles. Països com San Marino i Mònaco, que són tan o més petits que Andorra, van apostar per l’eliminació de les fronteres per via d’un acord amb els països veïns. Van abaixar l’impost indirecte que grava les mercaderies fins a no superar un diferencial de 5 punts el tipus general d’IVA d’Itàlia, que és un 22%, i França, d’un 20%, respectivament.

Andorra podria reflexionar sobre un acord similar amb França i Espanya i eliminar les barreres per a la importació i exportació de mercaderies i mantenir el control sobre el flux de persones.

Una preocupació generalitzada és si aquesta política podria apujar el preu dels béns i deixar de ser competitius amb el nostre entorn: la fixació de preus no és perfectament transparent perquè el preu final de les mercaderies a Andorra no és la diferència impositiva amb els països de l’entorn. Deixaran de venir els turistes a Andorra a comprar? És el preu un factor tan determinant en la decisió de compra? Si és el preu, no tenim canals online més eficients que visitar el Principat?

L’aposta d’Andorra per ser un gran centre comercial encaixa amb la proposta d’experiència de compra que mou el potencial comprador a visitar les nostres botigues. El preu es fixa en el mercat a nivell global a través de la competència i no podem actuar a nivell local si no fem més modernes, més tecnològiques i més interessants les visites del futurs clients.

I una premissa és no fer cues a la frontera ni per entrar ni per sortir d’Andorra i que tots els botiguers puguin enviar els seus productes a tot el món sense costos afegits i retards evitables.

* Alberto Rossi, emprenedor