Open d'Austràlia, Djokovic, vacunes i nacionalitats

En el moment d’escriure aquest article és a punt de jugar-se (aquest matí) la final de l’Open d’Austràlia, que ens deixarà Nadal amb el seu vint-i-unè títol de Grand Slam o Medvédev amb el segon. (Bé, la final ha anat més ràpid del que em pensava i Medvédev, que té mal caràcter però molt bon tennis, ja quasi té l’Open d’Austràlia a la butxaca.) (Ups, això ho escrivia amb el 2 a 0 a favor del rus, però al final Nadal ha acabat guanyant.) Coses del tennis.

En qualsevol cas, més enllà de l’aspecte esportiu, aquesta edició també passarà a la història pel xou de Djokovic, que, vist una mica en perspectiva, ens hauríem pogut estalviar. Almenys, des dels meu punt de vista, no era necessari.

Mai he estat partidari de les jerarquies, però ho vulguem o no vivim en un món jeràrquic. Sempre hi ha organismes i entitats que estan per sobre d’altres i ens agradi o no hem de respectar-les.

Qui té més poder, una entitat esportiva o el govern d’un país? La resposta és més que òbvia i no té gaire sentit que una federació esportiva o l’organització d’un esdeveniment deixi entrar determinada persona al país per participar en una competició i que quan hi arribi el govern s’hi oposi. Resulta incongruent.

Perquè després s’arrosseguen conseqüències que ningú esperava i que porten a espais encara més absurds: manifestacions davant d’ambaixades per la participació o no d’un tenista en un torneig? Declaracions de caps d’Estat sobre el particular? Senzillament, ridícul.

Al final, i més enllà dels raonaments sobre la seva vacunació o no, no és aquí on vull entrar, ell i l’esport en general n’han estat els grans perjudicats. Passar dies en un centre de detenció no sembla gaire agradable, ni per a Djokovic ni per a qualsevol altra persona que hi estigui confinada o detinguda.

L’esport hauria d’ocupar sols l’espai de l’esport i moltes vegades no ho fa. El tema dona per a una altra tribuna... però, per acabar la d’avui, poso un exemple senzill. A mi m’agrada el Barça; si el Barça guanya ho passo la mar de bé; si perd, encara que sigui una final, ho oblido en un parell d’hores.

Tal com jo visc el Barça, el club no respon a una nacionalitat. És un club de futbol i em fa vibrar molt més que la representació d’un país. Djokovic no és Sèrbia. El Barça no és Catalunya.

Djokovic és un tenista; el Barça un club de futbol.

Nadal ha guanyat l’Open d’Austràlia. Felicitats! No fa falta dir res més.