Nord

Òmnium Cultural ha distingit com a millor novel·la de l’any Junil a les terres dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís. I el fet mereix comentari: primer, que en prenguin nota autors i editors nacionals per a la presentació de candidatures en els anys a venir.

En segon lloc, que el darrer premiat és de Perpinyà, de la Catalunya del Nord, i mai no serà sobrer insistir en la conveniència i la utilitat de millorar la comunicació, no només però també, dels fets culturals que es produeixen a banda i banda.

Lluís, de Perpinyà, és ben conegut sobretot per la novel·la anterior, Jo soc aquell que va matar Franco, del 2018, gràcies al qual va participar en un dels clubs de lectura d’aquestes valls i amb molta probabilitat tornarà a fer tertúlia.

L’aventura de Junil és la d’una noia del temps de l’imperi romà, a qui va ensenyar a llegir un esclau i, en quedar òrfena, emprèn un llarg viatge a la recerca d’Ovidi, obsessionada amb el poeta, amb un rotlle de la Metamorfosi a sobre, que no es cansa de rellegir, i va acumulant companys i companyes noves, ampliant la comitiva.

No cal revelar el final, tot i que bé es pot dir que deixa la porta oberta a una segona part i que, si fos de l’univers anglosaxó, molt probablement algun productor n’hauria demanat ja els drets d’adaptació a la pantalla.

Aquest escriptor, com tants d’altres de l’entorn –Albert Villaró n’és un–, a més de novel·lista –amb aquesta ja en té set, de novel·les– ha publicat una vintena d’obres de diversos gèneres, inclosa la poesia, i és també músic, compositor i cantant. Així doncs, amb només cinquanta-set anys, sembla que encara ens oferirà molt material creatiu perquè en puguem delir.

Joan Pere Sunyer és un altre autor prolífic del mateix entorn. Vam coincidir a la trobada de la Casa dels Països Catalans, de la Universitat de Perpinyà, amb poetes del nord, d’Andorra i del sud enllà, en homenatge a les aleshores degana de la poesia en la nostra llengua Renada Laura Porter, amb els seus lucidíssims més de noranta anys (a.c.s.).

Si habitualment resten ignorats els narradors de més amunt del Baladrà, encara ho són més els poetes, sempre minoritzats. I, tanmateix, Sunyer és un altre exemple d’experiència i prolífica producció, a més de divulgador, perquè des de fa deu anys s’ocupa ininterrompudament del quadern Germanor, de la revista OC, on recull i divulga poemes de creadors del seu entorn, d’aquestes valls i de sud enllà.

La feina de divulgador –fins ara de quaranta-set signatures diferents– no el distreu prou d’escriure, i acaba de publicar dos poemaris nous: Paperots és el títol del que defineix com a “apunts dispersos, uns espigolant quaderns i esborranys, d’altres gargotejats sobre trossets de paper i guardats en una carpeta”. Potser us sona el mètode, Josep i Manel?

L’altre llibre l’ha anomenat Aquí, amb desig de continuïtat de dos anteriors: Instants i Ara. Sunyer explica que l’obra consta de “cinc quaderns, cinc “tongades”, i que cada tongada “aplega texts que volten entorn del mateix tema, matisen el mateix to, varien l’angle de vista, sempre animat pel mateix amor a la llengua”.

I és que d’estimació per l’idioma comú és una constant en els autors del nord, potser encara més que els d’aquestes valls, tot i l’oficialitat, o dels que viuen “més avall”, perquè només poden conservar-la amb actes de militància. I aquest Joan Pere, de militant, ho és, de mena.

I paga la pena llegir-lo.