La tribuna
Xavi, què els has fet?
És un nouvingut al món dels entrenadors i té un llarg recorregut per endavant
No acostumo a veure gaires programes de tertúlia esportiva, però fa una setmana, després de la victòria del Barça contra l’Atlètic de Madrid al Camp Nou, vaig passar-me una estona per El chiringuito de Jugones, el programa dirigit per Josep Pedrerol, que més que una tertúlia sembla una olla de grills.
Em va sorprendre la ferocitat amb què atacaven Xavi Hernández, el nou entrenador del Barça, que com aquell qui diu acaba d’arribar, una persona que no és que tingui un to gaire agressiu en les declaracions. Potser es podria dir que al camp és una mica temperamental, però a les rodes de premsa mostra un to més que conciliador. I especialment en aquest partit, després de guanyar, es va mostrar respectuós amb Diego Simeone, l’entrenador rival, que sí que li havia buscat una mica les pessigolles abans del partit.
Però, renoi!, al programa El chiringuito veien Xavi com el dimoni amb cua i potes, i l’atacaven amb una voracitat que no recordava des de temps de Sant Guardiola.
La veritat és que no s’entén. En general, des de la premsa esportiva de Barcelona, si deixem al marge el cas excepcional de José Mourinho, quan les rodes de premsa eren un ball de bastons, mai hi ha hagut una croada contra entrenadors dels principals equips de la capital d’Espanya. Diego Simeone, Zinedine Zidane o Carlo Ancelotti sempre han tingut bona premsa als diaris catalans, perquè agradaran o no el la seva aposta esportiva o en la manera d’entendre el futbol, però e l’àmbit personal i d’educació han mantingut la correcció que sempre hauria de de ser recomanable.
Que els ha fet Xavi Hernández? Per què li tenen tanta tírria? A fi de comptes, en l’àmbit esportiu encara no ha aconseguit res de res. És un nouvingut en el món dels entrenadors i encara té un llarg recorregut per endavant. O l’hauria de tenir, sense que se’l condemni abans que pugui demostrar la seva vàlua, abans d’entendre cap on va. I sorprèn que el vulguin sacrificar quan encara no ha demostrat res, quan té una concepció futbolística que no fa mal a ningú, i més tenint en compte que com a personatge públic tampoc ha estat polèmic. També com a jugador va ser respectat a tot Espanya i és un dels artífexs de la selecció espanyola que ho va guanyar tot.
Són aquells misteris que mai acabaré d’entendre i que, malauradament, formen part de l’interminable circ del futbol.