El Mirador d'Andorra: les claus de la política andorrana

L’existència precedeix l’essència. Què vol dir en concret? L’Home no és res més que allò que ell mateix fa. Si l’existència precedeix l’essència, l’Home és responsable del que és. Així, el primer pas de l’existencialisme és considerar cada Home en possessió del que és i posar-li la total responsabilitat de la seva existència. Quan es diu que l’Home és responsable d’ell mateix, no significa que l’Home sigui responsable de la seva estricta individualitat, sinó que és responsable de tots els homes. En conseqüència, si l’existència precedeix l’essència, la família precedeix la política. Aquesta dinàmica, vital, es fa perceptible a Andorra.

Interessar-se a la política andorrana dona lloc a moltes preguntes i requisits previs essencials. Aquest camp de recerca ofereix perspectives àmplies en un terreny molt fèrtil. Per entendre el context polític andorrà, una immersió en la història del país és imprescindible. Els paral·lelismes entre ahir i avui són indispensables per copsar la realitat política. En aquest entorn historicopolític molt ric, les claus d’interpretació són necessàries per comprendre les seves especificitats. El marc dels usos i costums és la veritable essència de la tradició. Aquesta riquesa representa la base teòrica i pràctica de qualsevol enfocament analític.

A més, la lectura de la política andorrana només es pot fer a través dels mitjans adequats per obrir aquest camp d’investigació. Tantes claus necessàries per obrir panys capaços d’assegurar el camí cap a la comprensió del context polític andorrà. Els costums i les tradicions constitueixen l’esperit de l’arquitectura de la política andorrana. Ningú pot entendre la història política de les valls d’Andorra sense referir-se a aquest marc imprescindible. El pragmatisme és una de les claus absolutes per entrar en la política andorrana. I si, abans de voler entrar-hi, s’hagués d’apoderar d’aquestes claus?

Una obra mestra d’ebenisteria amb serralleria molt acurada il·lustra la dimensió històrica de la manera de conceptualitzar la política andorrana. L’armari de les Set Claus, adquirit el 1705 pel Consell General, representa un moble emblemàtic del patrimoni ancestral i nacional. A través de la seva arquitectura, aquest moble fa referència a tota la història. Amb tants panys com parròquies existents al país, era impossible obrir-lo si els consellers de les parròquies no presentaven la seva clau. Primer sis, després set, amb la introducció d’Escaldes-Engordany el 1978. Així, amb les set claus es podia accedir als arxius de les valls d’Andorra.

Recordem que el 7 de febrer del 2020, el Consell assessor del patrimoni cultural (CAP) va aprovar la inclusió de l’Arxiu de les Set Claus a l’Inventari General del Patrimoni Cultural d’Andorra com a bé moble d’interès cultural (BIC). El decret del 7 d’octubre del mateix any acta oficialment la declaració del fons de l’armari com a bé moble d’interès cultural. Més de 5.000 documents datats entre el 1176 i el 1878 componen el fons documental. Actualment aquests arxius estan dipositats a l’Arxiu Nacional d’Andorra.

Ara bé, la política andorrana no escapa al simbolisme. Es pot fer un paral·lelisme amb les figures d’estils creant i mantenint relacions estretes entre paraules per provocar efectes des d’un punt de vista semàntic. Amb això, la sinècdoque pot explotar diferents tipus de relacions conceptuals en la tria de les paraules. Podem utilitzar un terme concret per referir-nos a tot un concepte per evocar una noció abstracta. En aquesta dinàmica, l’armari que pertany a un registre lèxic de la vida quotidiana es refereix per extensió al domini molt ampli de la política.

Ara bé, la clau afegeix una dimensió simbòlica addicional a la retòrica. La clau és alhora un element de la vida quotidiana adequat per obrir allò que per definició està tancat, però també és el mitjà adequat per anar més enllà del que no s’entén per tal d’accedir a la comprensió.

Ara bé, la xifra set que representa les parròquies no es deu a l’atzar. És ambivalent en el sentit que no només designa àrees geogràfiques diferents. La xifra set és certament quantitativa i numèrica per designar les set parròquies, però comprèn un altre missatge. Es tracta de tenir en compte l’especificitat de cada parròquia i observar per a cadascuna un enfocament particular, respectuós, tot sent integrada en un conjunt.

Tothom sap que el polític a Andorra és algú de carrer. Tot estant a prop de la població, no oblida les arrels ancestrals vinculades al camp. Tothom sap que el pagès no té treva i que treballa set dies a la setmana. Com el treball de la terra, l’acció política requereix un treball constant i una atenció permanent.

Quan vam poder percebre aquest simbolisme de l’armari de les Set Claus, tenim a mà les claus de lectura per pretendre entrar una mica més en la política andorrana. Quan no obrim les portes amb les bones claus, el llegat històric s’apaga. Només morim quan oblidem.