Gràcies, ministre Martínez Benazet

D’aquí a un mes farà dos anys de la irrupció de la pandèmia de la covid i ja podem mirar enrere amb la perspectiva del temps passat i de les experiències personals viscudes durant tot aquest període marcat per patiments i defuncions provocades pel virus de la covid. És la primera constatació i el fet d’haver-hi hagut de conviure, d’assumir amb certa normalitat les notícies luctuoses referents a familiars, amics o persones conegudes que ens han deixat, no ens ho pot fer oblidar, no podem oblidar la virulència d’aquest coronavirus escampat per tot el món que ha provocat la mort ja de prop de sis milions de persones dels 420 milions que n’han estat afectades. Són les xifres terribles que han somogut arreu les relacions socials i econòmiques, provocant a banda de les afectacions a la salut o a la vida, greus maldecaps a les administracions públiques per tal de poder fer front a la cascada d’afectacions provocades per la pandèmia.

Al Principat d’Andorra els maldecaps també es van presentar de sobte i sense avisar i plantar cara al virus va ser des del primer moment i encara ho és ara la prioritat màxima. En aquesta comesa, barrar el pas a la covid i l’evitar morts i contagis, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha estat a primera fila de la batalla. Com a metge que és, i especialitzat en pneumologia, des del primer moment sabia i ens va fer saber de la perillositat del coronavirus, de la seva transmissió per vies respiratòries i de l’agudesa de la seva letalitat. I així va activar tots els protocols de prevenció i d’actuació directa per lluitar contra la pandèmia, la pitjor crisi sanitària en moltes dècades, o si ho volem dir d’una manera més entenedora, mai viscuda per les generacions actuals. Amb la covid entrant a casa sense demanar permís, colant-se pel forat del pany, per la finestra o per la xemeneia, vam poder ser conscients des del primer moment que la cosa era seriosa i que no s’hi podia fer broma i treure-li importància. Ans al contrari, s’havien de posar sobre la taula de totes les administracions, des de la més petita fins a la més gran, la gravetat de la realitat, les maneres de gestionar-la i de fer-ne partícip la població amb informació i recomanacions, amb expressa obligatorietat si era convenient. En tot aquest tauler d’operacions el ministre Martínez Benazet hi ha hagut de moure fitxa, acompa­nyat per la resta de membres del Govern i pel seu equip ministerial, amb la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, al seu costat. I ho ha fet des del primer instant, sense abaixar la guàrdia ni un moment, en permanent estat d’alerta, de dia i de nit, fos dia laborable o festiu, amb una tensió constant que mostra la seva voluntat i tarannà responsable, de compromís amb el seu càrrec al capdavant de la salut del país en un temps de pandèmia molt complicat, ple d’incerteses i extremament dur.

Aquesta setmana el cap de Govern, Xavier Espot, ha anunciat el pas al costat del ministre Martínez Benazet, no per haver perdut el tremp sinó per justificats motius de salut. Encara serà al capdavant del ministeri fins a final de març i així podrà donar pas al seu successor, Albert Font Massip, amb les garanties de continuïtat en la lluita contra la covid i altres temes relatius a la salut pública que estan sobre la taula i els tràmits dels quals la conjuntura de la pandèmia ha entorpit molt. En la mateixa roda de premsa en què el cap de Govern anunciava la propera marxa del ministre de Salut i el seu relleu, Joan Martínez Benazet comunicava l’afectació de la seva salut i agraïa la feina desenvolupada contra la covid per tot el personal del sistema sanitari andorrà, també al peu del canó cada dia i cada nit, sense mirar el rellotge i fent tot allò i més per atendre les persones malaltes sigui a l’hospital i a les residències o sigui a casa. Un agraïment al qual s’uneix la majoria de la població, sabedora que sense donar-ho tot en l’atenció, les cures i la vacunació, la pandèmia encara s’hauria emportat més vides pel davant i s’hauria anat escampant sense aturador, deixant afectada la salut de molta més gent per les seqüeles de la covid, que no són pas poques.

El ministre Martínez Benazet també va voler agrair la feina dels mitjans de comunicació, personalitzada en els periodistes. De res haurien servit les continuades rodes de premsa del ministre per informar sobre l’evolució de la pandèmia a Andorra, o les compareixences televisades a la comissió legislativa de Sanitat al Consell General si en les mateixes no hagués aflorat la informació adequada. I aquí sí que hem d’agrair la manera de comunicar-ho i dir-ho del ministre Martínez Benazet, perquè més enllà de donar xifres i estadístiques, les seves compareixences han estat també properes, pedagògiques, aclaridores, profitoses a l’hora d’implementar tant les mesures de prevenció (mascareta, higiene, contenció social), com les cures i la vacunació. Amb el cap clar i anant per feina, la comunicació ha estat clau en el dia a dia de la lluita de la població contra la covid; dient les coses pel seu nom i advertint dels perills de menystenir la letalitat del virus, com apuntaven en un principi alguns científics “descarrilats de la ciència”, per dir-ho en paraules del mateix ministre.

Avui, que sabem que fa un pas al costat perquè la seva salut així ho requereix, és just agrair-li la seva contribució en la lluita contra la covid a Andorra i desitjar-li un període de cura en compa­nyia de la seva família i amistats i també de bon i merescut repòs. Gràcies, ministre Joan Martínez Benazet, per ser-hi.