La tribuna
Putin ha aconseguit el que era impensable: unir Europa políticament
Ha violat els acords de Minsk i ha mostrat el seu costat més inestable
Putin amb la invasió d'Ucraïna la setmana passada, que ja ha fet centenars de morts, ha violat els acords de Minsk, però, més greu, ha mostrat el seu costat més inestable a tota la família política europea.
La invasió d'Ucraïna per part de Rússia ha provocat un moment d'inflexió en la política europea, amb líders trencant la doctrina política de dècades en només uns dies. Alemanya va dir que enviaria armes a Ucraïna, alhora que augmentaria la despesa militar a més del 2% del seu PIB. El país, pel seu paper a la Segona Guerra Mundial, històricament s'havia negat a remetre armes a qualsevol zona de conflicte, i també havia optat per fer només petites inversions públiques en les seves capacitats de defensa. Això ara s'ha girat de cap. A Polònia i Hongria, dues nacions que van adoptar una línia més dura contra la UE quan van acollir refugiats de Síria i d'altres països devastats per la guerra, s'han convertit ara en les zones d’acollida més importants per als ucraïnesos que fugen de la violència. I la UE –el bloc dels 27 membres sovint criticat pels seus processos lents i la manca de consens– no només ha aprovat ràpidament sancions severes per unanimitat; sinó que també ha dit que finançaria –per primera vegada en la seva història– la compra i el lliurament d'armes a un país en conflicte.
Per frenar Putin i els seus amics oligarques, Boris Johnson, el primer ministre anglès, va anunciar aquest cap de setmana que el Regne Unit investigaria els oligarques: “No hi ha lloc per als diners bruts”, va dir en un comunicat. “Anirem més ràpidament i amb més força per enderrocar la façana darrere de la qual s'han estat amagant durant tant de temps els qui donen suport a la campanya de destrucció de Putin”. El registre serà retroactiu per a les propietats comprades fins fa 20 anys a Anglaterra i Gal·les. El gegant petrolier BP també va anunciar que liquidarà la seva participació del 19,75% a l’empresa petroliera estatal russa Rosneft.
Ahir el ruble va obrir amb un menys 30% de cara al dòlar i a l’euro. Un ruble feble també participaria a fer pressió i l'esperança és que la gent russa –després de 22 anys de cleptocràcia i ara desitjos bojos d'imperis perduts– digui prou i es mobilitzi per fer fora Putin. Només per aquesta raó és possible que Putin canviï d'objectiu i demani a les seves tropes centrar-se a ocupar la regió del Dombas i així clamar una victòria que serà realment una terrible derrota que ha unit tothom demòcrata, a començar per la Unió Europea.
La guerra a Ucraïna ha deixat clar que la UE necessita una política exterior forta i unificada. Els països del nord, especialment Finlàndia i Suècia, també han estat sotmesos a amenaces poc velades de Rússia sobre qualsevol ascens a l'OTAN.
Nacions com Polònia, Hongria i els països bàltics, inclosos Estònia i Lituània, estan preocupats perquè el conflicte també els pugui afectar donada la seva proximitat geogràfica amb Rússia. Això és un bon auguri per a la independència estratègica europea i possiblement fins i tot per a un exèrcit europeu per reduir la dependència d'Europa dels EUA per a la protecció militar.