Gastronomia i identitat

La gastronomia ha estat sempre un element destacat de l’oferta turística d’Andorra. A ningú se li escapa l’esforç dels nostres cuiners i xefs per mantenir el nivell d’excel·lència. Darrerament, hem recuperat, gràcies al restaurant Ibaya, una estrella Michelin, i podem esperar que en segueixin d’altres que a hores d’ara ja s’estan reconeixent arreu.

Que a Andorra hi tenim cuina tradicional és ben sabut, se n’ha ofert a molts restaurants del país i apareix en diversos receptaris i llibres de cuina. La setmana passada vam fer un pas més en aquest àmbit presentant el llibre Receptari de gastronomia andorrana, editat pel Govern, que té la clara voluntat de recuperar i fer valdre la nostra memòria gastronòmica en un corpus que reculli i en mostri l’essència.

Aquest receptari permetrà portar a les nostres llars els plats típics d’Andorra, sovint senzills i fàcils de preparar, ideals per endinsar els més grans i els més petits en el goig de cuinar, però també permetrà ser la base per a reinterpretacions amb les tècniques més modernes que podrien aparèixer en les cartes de l’oferta gastronòmica més capdavantera.

Sota l’impuls del ministre Francesc Camp, es va endegar un laboriós i complet estudi sociològic, històric i antropològic l’any 2017, dirigit per la professora Diana Oliveira, professora de l’Institut d’Hoteleria Alimentària de la Universitat Jean Jaurès de Tolosa i bona coneixedora de l’àmbit hoteler andorrà després de doctorar-se amb una tesi sobre aquest sector. Amb l’ajut del CRES es va preguntar a 800 persones sobre els plats típics del país, es van entrevistar experts del sector gastronòmic com xefs, productors o distribuïdors, i també padrins i padrines, que atresoren records que volem estendre i conservar. D’aquesta iniciativa en va sorgir un inventari de més de 400 receptes, una base de dades important que configura el patrimoni gastronòmic andorrà, cent de les quals es poden identificar com a patrimoni gastronòmic viu d’Andorra. Finalment, els xefs implicats n’han triat trenta que configuren aquest llibre.

La ministra Verònica Canals va prendre el relleu en l’impuls del projecte i a mi m’ha tocat, si m’ho permeten els meus antecessors, culminar-lo i fer-ne la presentació. Vagi, doncs, per endavant la meva gratitud i el reconeixement als meus antecessors i al més d’un miler de persones que d’una forma o altra hi han participat.

A banda del deure de memòria històrica, aquest receptari servirà també per incentivar el turisme gastronòmic, per donar visibilitat als excel·lents productes del nostre sector primari o per promoure els productors artesans de cervesa i els cellers andorrans, que en tan bon lloc ens estan deixant en concursos internacionals.

Reivindicar la nostra identitat gastronòmica ens ha servit, a més, per impulsar la creació d’un segell de Restaurant tradicional de cuina andorrana. Una oferta gastronòmica que inclogui una narrativa identitària fonamentada és un agregat que permet portar-la més enllà en el seu atractiu.

Ara iniciarem el treball plegats amb professionals representats per la Unió Hotelera i d’Autèntics Hotels d’Andorra per definir els requisits que cal tenir en compte per accedir-hi. Però ja podem avançar que els establiments hauran de certificar que a la carta hi tenen un mínim de plats de cuina andorrana, que prenen el compromís d’elaborar-los amb un percentatge de productes autòctons, que les tècniques utilitzades i el procés d’elaboració mantenen la tradició dels Pirineus, i que ofereixen a la carta de begudes com a mínim un vi i una cervesa del país. Esperem que ben aviat puguem posar en marxa aquest distintiu.

Sense dubte, la nostra gastronomia forma part de la nostra cultura. Fer-la valdre i marcar la diferència dels nostres productes i de l’elaboració dels nostres plats és explicar el nostre entorn, la nostra història i, en definitiva, la nostra identitat.

*Jordi Torres, Ministre de Turisme i Telecomunicacions