Dignitat andorrana contra la guerra

Quan l’any 1934 aquell esperpent de comediant anomenat Borís Skóssirev volia trabucar la política del Principat d’Andorra tot erigint-se rei, mirant d’entabanar algun andorrà pel mig perquè li obrís portes, l’acció decidida del Consell General i d’un batlle sense por li van treure del cap la idea de ser el reietó d’Andorra i fer-lo marxar cames ajudeu-me. Aquell element nascut a Lituània, en aquella època país rus per formar part de l’URSS, es devia pensar que la gent d’Andorra devia ser ruca i que li estendrien la catifa reservada als Coprínceps només sentir-lo parlar. La jugada li va sortir malament i ha passat a la història com un ésser estrafolari àvid de lluentors i campanetes, indigne en terra andorrana. Qualsevol dels pastors que pasturaven els ramats aquell 1934 per les muntanyes del país tenien més dignitat i l’exercien amb saviesa i coneixement, que és com s’han de fer les coses.

Pensava justament en Borís Skóssirev abans-d’ahir, en sentir les barrabassades de la consellera Montaner adreçades a la resta de membres del Consell General. Si aquella enderga de Borís aspirant a rei d’Andorra es creia que el poble andorrà era ruc i curt de gambals i dominable, allò que deia la consellera Montaner en seu parlamentària –i per tant registrat a la història oficial del Principat d’Andorra– també m’hi feia pensar, em feia pensar que la consellera no adscrita quan puja al faristol deu mirar-se la resta de conselleres i consellers com si fossin curts de gambals, perquè els vol vendre la moto en gairebé totes les intervencions, sigui quan es parla de pandèmia, d’empreses inversores o ara de la maleïda guerra que un altre estaquirot, Putin, des de la seva poltrona ha engegat contra Ucraïna. Una invasió militar que atropella drets humans, vides i dignitat de les persones, espai vital, caliu de llars, que trenca sentiments, amors, relacions humanes, cosa que sembla que a la consellera Montaner li importa un rave, més pendent del que li pot resultar incòmode al dictador Putin que de plantar-li cara i arraconar-lo fins que el mateix poble rus el tregui de la circulació. I encara té la barra de mostrar el Manual Digest i parlar de neutralitat, no fos cas que caigués sobre Andorra la maledicció satànica. No senyora Montaner, no, la neutralitat de què parla el Manual Digest no és això. L’expressada i escrita al Manual Digest es refereix que Andorra sigui neutral entre França i Espanya, perquè no li piquin la cresta, una neutralitat natural, de bon veïnatge, com no pot ser d’altra manera. Com diu bé i clara la lletra de l’himne andorrà, “Princesa nasquí i pubilla, entre dues nacions, neutral”. Pubilla, sobirana; i neutral, que no vol dir covarda. Res a veure amb el “no ens hem de mullar” què vostè propugna en el cas de la guerra declarada contra el poble ucraïnès per Putin. I quan ho diu a les xarxes socials vostè mateixa s’ho amaneixi i s’ho empassi, però quan ho diu des del faristol del Consell General, se li ha de dir que desbarra i que és indigne. Si vol sortir sempre a la foto de la primera pàgina ben lliure n’és, però no malbarati la dignitat del poble andorrà en seu parlamentària. No bravegi tant, no escataini tant com si el Consell General fos un galliner, parlant i exigint respecte i llibertats, quan davant una situació cruent, tan greu, de guerra injustificada contra Ucraïna, té la santa barra d’abstenir-se a l’hora de plantar cara a un dictador insensible i malvolent i encara donar-se-les d’estratega en geopolítica, quan l’única cosa que fa és un insolent i continuat ridícul.

El cap de Govern ho va dir ben clar dijous en la sessió del Consell General que debatia i aprovava per 27 vots a favor i una abstenció plantar cara a la guerra inhumana tal com ho fan de manera consensuada la majoria de països del món: “Una no presa de posició és una presa de posició.” A ulls de bona mirada i de bon cor, tothom ho entén així, obrant amb dignitat, una dignitat andorrana contra la guerra sortosament emanada del Consell General –perdó, del Molt Il·lustre Consell General– per tal de mirar d’arribar a assolir un món on no hi tingui cabuda ni refugi la impunitat de governants forassenyats ni de dictadors cruels, es diguin Trump o es diguin Putin i siguin d’on siguin.