La importància de la Due Diligence

La Due Diligence és una mesura de protecció vital per a reduir els riscos existents en la decisió de comprar una empresa, entrar-hi com a soci, adquirir immobles, invertir en productes financers o participar en vehicles d’inversió, entre d’altres. En molts casos, l’inversor no analitza adequadament la seva inversió, no en determina els riscos i les amenaces, les debilitats i contingències. Decideix invertir basant-se en factors personals, l’amistat o les relacions afectives, la intuïció o l’experiència, i ho acaba fent sense comptar amb la informació i documentació necessària, la qual cosa ocasionalment importants pèrdues de diners, temps i energia que podrien evitar-se a través de la Due Diligence.

La Due Diligence és una anàlisi global de l’empresa o inversió que es vol realitzar, des d’un punt de vista jurídic, fiscal, laboral, financer i/o de negoci, per la qual es recull i analitza detingudament la principal documentació i informació de l’empresa en què es vol invertir, amb la finalitat de determinar quin és l’estat general del negoci, si compleix amb les seves obligacions legals, quins riscos i contingències té, ja sigui internament, en la seva relació amb els seus treballadors, clients o proveïdors, quins aspectes generen un avantatge competitiu i quins no, la seva projecció i evolució futura i, en general, quins avantatges i amenaces, fortaleses i debilitats té la inversió que es proposa. I amb aquestes conclusions, fruit d’un examen acurat de la documentació de què es disposa, la normativa, els contractes, escriptures, estats financers, el pla de negoci i innumerables altres documents, es posa a disposició de l’inversor un informe exhaustiu, la Due Diligence, en què es descriu la situació de l’empresa i, especialment, les potencials contingències que es pot trobar a l’hora de fer la seva inversió.

Tot i que existeixen infinitats de casuístiques diferents, un procés de Due Diligence estàndard presenta els següents passos: El venedor d’una empresa inicia converses amb potencials compradors, ja sigui directament o a través de professionals especialitzats.

En el cas que un comprador tingui interès en l’adquisició, se signa un acord de confidencialitat per preservar el secret de la informació que es facilitarà i, si les converses es troben en un estat més avançat, es formalitza una carta d’interès en realitzar la inversió.

Si les negociacions entre ambdues parts avancen favorablement, es formalitza un MOU (“Memordanum of Understanding”) on es fixen les característiques, forma i condicions de la inversió i/o dels acords entre elles.

A continuació s’acorda la realització d’una Due Diligence de l’empresa que permeti determinar quins riscos i contingències poden resultar-se de la inversió, que usualment la realitzen despatxos d’advocats o consultores especialitzades.

En primer lloc, es crea un Data Room o punt d’accés, normalment digital, on el venedor bolca la documentació que li ha estat requerida pels assessors del comprador.

Els assessors analitzen detingudament aquesta informació i realitzen conversacions recurrents amb el venedor, a través dels seus assessors, per tal que faci les explicacions necessàries sobre la informació, es resolguin dubtes i es formulin les conclusions escaients.

Un cop analitzada la documentació, s’elabora un informe de Due Diligence en què s’exposa la situació de les diverses àrees de l’empresa i les principals contingències, riscos i amenaces que presenta, tot des d’un punt de vista jurídic, fiscal, laboral, financer i/o de negoci, segons el cas. A base de les conclusions de la Due Diligence, i comptant ja amb una anàlisi objectiva i detallada de la inversió, el comprador pot decidir realitzar-la amb les condicions previstes, no realitzar-la o modificar els termes de la negociació amb el venedor, ja que han sorgit aspectes importants que condicionen o limiten la seva decisió d’inversió com, per exemple, l’existència de judicis pendents, reclamacions de treballadors, deutes, impagaments o, inclús, fets delictius.

Si es donen aquests supòsits, és comú que el comprador rebaixi el preu de la compravenda i/o que requereixi al venedor unes clàusules de manifestacions i garanties, és a dir, que el venedor assumeixi la responsabilitat derivada de qualsevol incompliment de les seves obligacions legals, litigis, reclamacions de clients o proveïdors, impagaments o qualsevol altra contingència que s’hagi detectat.

Comptant amb l’examen que es realitza gràcies a la Due Diligence, el comprador pot prendre la seva decisió d’inversió a base de fets objectius, coneixent la realitat de l’empresa i les contingències que presenta, millorant la seva posició negociadora amb el venedor, minimitzant els riscos derivats de la inversió i, en definitiva, evitant ensurts, frustracions i pèrdues innecessàries de temps, diners i energia.

* Oriol Giró Canturri, Soci director d’Emindset Law