La dona d'avui ha de ser prioritat pública

Avui és un dia en què les entitats, escoles i institucions hem d’aprofitar més que mai per sensibilitzar sobre les desigualtats de gènere i les actituds masclistes a la nostra societat. Tenim el deure d’educar, en especial els infants, en la coeducació i la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, treballant per no perpetuar els estereotips i els costums sexistes, de manera que els nens i les nenes se sentin respectats i en igualtat d’oportunitats, evitant les situacions de discriminació, exclusió, sotmetiment i violència.

Podria semblar que la pandèmia va afectar tothom igual. No obstant això, els sectors més vulnerables van doblegar esforços per ser com més resilients millor. Les pandèmies causen greus sofriments a les poblacions més afectades, els infants i les dones. Aquestes últimes presten als seus fills, famílies i comunitat serveis molt difícils de quantificar que representen un desgast físic, mental i emocional inestimable i sovint poc reconegut pel seu entorn.

La irrupció de la pandèmia en la vida quotidiana ha posat en crisi la normalitat i han recaigut en les nenes i dones majors responsabilitats sobre les seves espatlles. El masclisme encara no s’ha erradicat i en temps de crisi pren més força. Multitud de dones no poden compaginar treball, estudis, tasques domèstiques, cura dels nens, adults majors, dependents, etcètera. Moltes es veuen obligades a deixar els seus estudis i a treballar en edats molt primerenques. L’estrès i l’ansietat s’apoderen avui de les dones més que mai. A aquesta situació s’hi suma la violència de gènere, sexual i intrafamiliar viscuda per milions de nenes i dones durant els diversos confinaments.

En la perifèria de les ciutats i les zones rurals la situació s’agreuja. La pandèmia és molt més virulenta i els mitjans, escassos. Ara es comencen a detectar les primeres seqüeles. La població continua lluitant per subsistir i les dones, en especial, suporten una càrrega sense límits. Com resa el títol, la dona d’avui ha de ser prioritat pública i ser atesa per professionals vetllant així per la seva integritat. Requereix intervencions urgents de forma immediata.

Cal remarcar que la falta d’incidència de les dones en les polítiques públiques i, sobretot, en aquelles enfocades en la lluita contra la pobresa, no sols invisibilitzen les seves necessitats i aspiracions, sinó que, a més, contribueixen a aprofundir desigualtats d’una manera exponencial.

Hem de treballar per accelerar els progressos per al 2030, fita dirigida a posar fi a totes les formes de discriminació i violència, així com assegurar la participació plena i efectiva de les dones assegurant l’accés a la salut sexual i reproductiva i enfortir les lleis per promoure la igualtat.

Cooperand desenvolupa la tasca de prevenció i sensibilització a través de tallers, seminaris i cursos per a dones i mares, infants, joves, pares de família i docents a varis països de Llatinoamèrica, arribant de forma presencial i virtual a més de 300.000 persones. A partir d’una mirada multidisciplinària abracem temes com la prevenció de la violència, els estereotips de gènere, l’amor i el sexe saludables, les relacions igualitàries, la coeducació, la sexualitat, la discriminació, les diversitats... Som una entitat que defensa els drets dels infants i el principi d’igualtat de drets de la dona i l’home, que busca aconseguir que les dones tinguin les mateixes llibertats que els homes i eliminar la dominació i violència dels homes sobre les dones.

Després de 20 anys de presència a Llatinoamèrica, tot l’equip que conforma Cooperand sap que lluitar per la igualtat de gènere és un camí ardu i llarg, que la cultura del patriarcat pesa i és arrossegada per generacions. No podem restar indiferents a uns costums que s’han normalitzat amb el temps i obstaculitzen el desenvolupament i progrés de la societat, minvant la participació d’una part d’aquesta relegant-la a un segon pla. Si veritablement s’escoltés i es donés més participació i veu a les dones, potser tindríem almenys un món una mica més humà, més sensible a les necessitats dels altres.

Així mateix, tenim el deure moral de protegir la infància i la dona en situació de risc i trencar amb aquells costums que danyen i menyspreen els més fràgils mitjançant projectes i programes de sensibilització que conscienciïn la població, en especial els infants, futura generació que té la responsabilitat de millorar l’espècie i el planeta i aconseguir un altre món lliure d’injustícies, violència i desigualtat.

Felicitats a totes les dones anònimes, amb un esperit de lluita envejable, que s’amaguen darrere una història a la qual només una superheroïna podria fer front i, a més, sortir enfortida per la capacitat d’afrontar dificultats i sobreposar-se de situacions adverses. Una tasca encomiable i una resiliència admirable la de milions de dones que lluiten cada dia per sobreviure en un entorn hostil i incert.

* Carla Riestra, Presidenta de Cooperand amb Llatinoamèrica