Morts. Més morts. Per què?

Guerra.

Una vegada més: guerra a Europa.

No n’hi va haver prou amb la de Iugoslàvia!

Morts i més morts. I per què? Sempre, sobre fons de diners, cobdícia, ànsies de poder... De Poutin, sí... però no només... Poutin porta, sense cap dubte, la responsabilitat de la debacle actual: dels milions de desplaçats, dels morts que, malauradament, tal com van les coses, molt em temo que siguin força milers... Massa...

Però Ucraïna és terreny d’enfrontament més o menys soterrat des d’anys; des de fa més d’una llarga dècada de manera ben visible per qui ho ha volgut mirar.

I no només el govern rus ha posat llenya al foc. Estem ben situats des del nostre observatori –de moment encara privilegiat– si volem entendre de la manera més imparcial possible com evolucionen les situacions.

Finalment, cadascú tria o assumeix –amb més o menys convenciment– el seu camp.

Quan el Donbas, regió ucraïnesa prorussa va declarar-se independent, va passar el que va estar a punt de passar molt a prop de casa només fa tres anys. Se’n va parlar molt poc, aquí, del que passava al Donbas. Com també es van passar per alt els cops de mà «occidentals» quan canviava el poder a Kíev...

A qui no interessa que Europa compri massa gas a Rússia? Deixo la pregunta a l’aire...

Per què, en negociar un acord comercial, les exigències de la UE amb Ucraïna? Obviant la importància dels intercanvis existents entre aquells dos estats veïns?

Molta falsedat. I no només d’un costat! Per més que la responsabilitat total i final de la matança actual té nom: Poutin!

Una realitat: el que Trump no va poder fer: que els països europeus participessin de manera més efectiva al finançament de l’OTAN sembla, ara, molt més a prop...

Potser seria bo que la UE, si encara hi és a temps, intenti treure’n lliçó –miri de no enganyar-se a si mateixa– i, aprofitant aquest moment de crisi aguda, faci l’indispensable pas endavant per avançar vers una Unió real.