La tribuna
Poesia
A punt d’entrar la primavera, a les Valls floreixen versos, a més de roses. Si a Barcelona (Vilatoro?) van anomenar el Ton Morell com a patriarca de les lletres catalanes, entre els poetes el degà (tot i que no per edat) és Dallerès. Josep Enric Dallerès, com signa les produccions literàries. Ell va obrir el foc amb la presentació de Pell, tot és pell. Un poemari vessant de lirisme, adobat amb imatges personals d’esdeveniments actuals com va demostrar en aquells “dies d’octubre i que en res no desmereix tots els anteriors, des de l’Illalba fundacional.
Entre la interpretació de l’esbart i l’entrevista “prefabricada” de Dúnia Ambatlle difícilment s’hauria trobat un aperitiu més eficient per obrir la gana de llegir aquesta nova producció d’en Josep -en directe, sense l’Enric-. I l’àpat compleix amb les expectatives. Aquest dilluns, amb el canvi d’estació, la Valireta d’Encamp acollirà la festa que, a força de repetida els darrers anys, es pot considerar ja habitual, aviat fins i tot tradicional, amb el programa organitzat, i anunciat, per la Biblioteca comunal:
Lectura de poemes a càrrec del voluntariat per la llengua. Llegiran poemes de Josep M. Capdevila, David Esteve i Bruna Generoso, premiats en el Concurs de poesia Martí i Pol. Els joves voluntaris i aprenents de català del col·legi María Moliner recitaran poemes d'Albert Ruiz Feijóo, Elena Aranda, Meritxell Cornella i Joan Ramon Marina, també premiats en el Concurs de poesia Martí i Pol.
I, com a plat fort, seguirà l'espectacle de poesia sonora Non Muttum d'Eduard Escoffet. Acompanyat únicament de la veu, uns quants objectes i cassets i bases enregistrades dels poemes, aquest poeta oferirà un ampli treball amb la veu, el cos i l'espai que vol superar la idea que la poesia només és per a públics reduïts.
L’esmentat Joan Ramon Marina serà el següent poeta a “batejar” nou fill, tot estrenat de passada el nou segell editorial Marinada. Molts coneixíem de feia temps el seu perfeccionisme de filòleg i donàvem per descomptada la perfecció de lèxic i sintaxi. No era tan previsible la sensibilitat i la brillantor superlativa de les imatges ideades i plasmades en paraules. Ja ho sabíem els privilegiats que van (vam) poder llegir el manuscrit a l’avança. Una obra que abraça un altre pas endavant respecte de la premiada en el concurs de la Boblioteca del Govern.
El cicle es tancarà, pel que s’ha anunciat fins ara, amb el veredicte -i la publicació, quan arribi- dels poemes i els reculls que distingeixi el jurat del Merí i Pol, on es va donar a conèixer, a més dels inclosos al programa d’Encamp, aquest dilluns creadors tan notables com Manel Gibert de qui, en principi, no s'espera obra nova. El Manel, ja se sap, a més de la cura extrema de l’obra, sigui poètica o de narrativa, com la de “Vertigen”, perfeccionisme suprem, no s’hi fixa en dates on la difusió pot ser massiva, com la de Sant Jordi.
Dit tot això, només queda tornar a recomanar les lectures del degà Dallerès, del no tan novell Marina i de la resta de creadores nacionals que, a l’empara de l’altre floriment -el d’editorials- aniran arribant en dies successius, setmanes, mesos o anys. La proximitat física de conciutadans que són, la possibilitat de reconèixer l’obra en relació amb la persona, afegeixen al·licients, per si en calguessin, a la lectura.