Reducció faraònica del deute

Encarem el 2022 amb la mateixa il·lusió i les mateixes ganes de treballar per Andorra la Vella i Santa Coloma que el primer dia. Estem a l’equador del mandat i mitjançant aquest article m’agradaria fer un balanç provisional que convidi a la reflexió i al diàleg.

Fa ja sis anys (vam començar amb l’anterior equip comunal) que ens esforcem a transformar la parròquia. Era grisa i poc atractiva i quedava lluny, molt lluny de l’avenç aconseguit per d’altres parròquies. Crec que en això tothom estarà d’acord. La nostra convicció que calia recuperar un sentiment de pertinença a Andorra la Vella ens va portar a construir un full de ruta que passava per una sèrie d’actuacions que intentaré desgranar en les línies següents. Però, això sí, des de la responsabilitat, i eixugant any rere any el deute elevadíssim que ens vam trobar quan vam accedir al comú. Les xifres parlen soles: el 2016 la capital devia als bancs 42 milions d’euros i avui l’endeutament s’ha reduït fins als 23.

Però anem a pams. Una parròquia per a les persones. Aquest ha estat i seguirà sent el nostre lema. Més amable, més dinàmica i més a l’escolta dels ciutadans. S’ha invertit molt des del punt de vista urbanístic: fent per a vianants eixos comercials però també carrers més de barri com ara el carrer Callaueta, construint voravies que no existien com les de l’avinguda d’Enclar que ara connecten el centre d’Andorra la Vella amb Santa Coloma, o bé creant noves zones de parcs augmentant la superfície verda en més d’un 30% en comparació amb el 2016. I també s’ha treballat molt a mantenir i dinamitzar la cultura amb els espectacles de la Temporada, amb l’aposta per les celebracions tradicionals de la nostra Festa Major o amb la construcció d’un centre d’art al bell mig del Parc Central. En definitiva, unes actuacions dutes a terme per enfortir els llaços entre els ciutadans i fomentar la cohesió i el progrés social.

Dins d’aquest procés de transformació de parròquia per a les persones també hem posat al centre de les nostres polítiques la generació de riquesa, confiança i prosperitat econòmica per als comerços i empresaris: hem tancat un 2021 amb prop de 4.000 empreses establertes a la parròquia, un 11% més que abans de l’esclat de la pandèmia. A ningú se li escapa que la política inversora engegada en els darrers anys està donant els seus fruits. Això, juntament amb el posicionament de destinació turística d’hivern amb el Poblet de Nadal com a reclam principal, ha permès que Andorra la Vella segueixi sent atractiva per als nostres turistes. I tot i que és cert que Andorra necessita d’altres motors econòmics que el turisme, no podem obviar aquest darrer perquè la conversió dels sectors productius tenen molta inèrcia i necessiten el seu temps d’adaptació.

Aquest ha estat un mandat complicat per a tots. La pandèmia ha fet aflorar les nostres debilitats i ens ha colpejat psicològicament i emocional. També ha estat dur per a nosaltres, polítics. Hem hagut de prendre decisions difícils, però sempre pensant en l’interès general i col·lectiu. Algunes vegades ens haurem equivocat, però això és inherent al càrrec que ocupem i, malauradament, la pandèmia no ha vingut amb un manual d’instruccions. Altre cop, a banda de les inversions ja citades, també hem destinat partides importants a ajudar els ciutadans injectant dos milions d’euros al fons de solidaritat del Govern. A més, hem aplicat ajudes directes a les empreses de la parròquia: més de 3,5 milions d’euros per acompanyar les famílies a superar aquests moments tan difícils.

Fins aquí podeu pensar que tot el que he explicat forma part de les nostres obligacions com a gestors de la cosa pública. Hi estic d’acord. El comú fa de catalitzador perquè la parròquia sigui una ciutat viva i dinàmica, i per això cal creure-hi i invertir-hi. Ara bé, del que no es parla, el que no es retuiteja ni suma grapats de m’agrada, és d’una fita aconseguida que també formava part de les nostres obligacions. Ho avançava al principi d’aquesta reflexió: la inversió va acompanyada d’una gestió acurada i responsable que ha permès eixugar cada any des del 2016 una mitjana de 3,5 milions de deute. És a dir, avui el comú deu prop de 20 milions menys que fa sis anys, tot i haver invertit en aquest període 60 milions a transformar la parròquia de cap a peus.

Dit d’una altra manera, si cada any s’ha destinat un pressupost mitjà de 10 milions a inversions, i alhora seguim eixugant el deute heretat de corporacions anteriors, no cal ser gaire profà en números per constatar que s’ha aconseguit una reducció faraònica.

*David Astrié, Cònsol menor d’Andorra la Vella