La tribuna
El fruit de l'esperança
El desenllaç del conflicte tindrà una durada similar al temps de gestació de la Yanna
Entre els actes que m’ha tocat complir en l’exercici de les meves funcions els darrers dies vaig haver de portar una jove ucraïnesa en estat de tres mesos a passar la seva primera ecografia per comprovar l’evolució de la gestació.
Ens va acompanyar només la seva germana, i no vaig gosar demanar on era el pare, que amb tota seguretat es troba en algun punt d’Ucraïna defensant la terra.
Acabaven d’arribar la nit abans i el dispositiu de Govern encara no estava operatiu, motiu pel qual en notar ella algunes molèsties vaig decidir portar-la a la ginecòloga Núria Bonet fent-me càrrec de les despeses que ella no podia assumir, despeses que per cert finalment la doctora no va voler percebre dient que era una aportació personal seva.
La visita es va realitzar en perfectes condicions i quan vaig escoltar els batecs de cor de l’embrió dins el ventre de la Yanna vaig comprendre que malgrat l’imperi del mal que representa l’infame president Putin i la seva claca de criminals assassins, prevaldrà sempre l’esperança de vida tan ben representada a l’escena on era.
Va ser un instant emotiu, que vàrem compartir entre llàgrimes, i que els propers mesos viurem amb la incertesa de saber on naixerà la criatura, que la doctora preveu que sigui pels volts de Meritxell.
Tot dependrà del resultat de la lluita que el valerós poble ucraïnès està lliurant contra l’invasor, del suport internacional que obtingui aquesta Ucraïna modèlica, i de la reacció del poble rus, que més d’hora que tard malgrat l’opacitat informativa a la qual està sotmès, s’adonarà de la realitat i promourà una revolta contra el dictador autòcrata que presideix el seu país.
Perquè com deia el president Abraham Lincoln: “Es pot enganyar uns quants tota la vida o tothom durant cert temps, però no es pot enganyar tothom tota la vida.” O també: “Mai podrem ser destruïts des de l’exterior, només ho podrem ser des de dins per nosaltres mateixos si perdem les nostres llibertats, perquè llavors ens autodestruirem.”
Això és precisament el que li passa actualment a Rússia, que volent privar de llibertat els altres està enterrant el dret de la seva pròpia llibertat.
Probablement el desenllaç del conflicte tindrà una durada similar al temps de gestació de la Yanna, i és el que decidirà si donarà a llum a Andorra o a Ucraïna, segons de quina de les dues parts sigui la victòria final.
Però em va quedar clar que és el seu ventre el que, passi el que passi, ens portarà el fruit de l’esperança.
*Antoni Zorzano Riera, Cònsol honorari d’Ucraïna al Principat