La tribuna
Extraterrestres
No, des de fora no ens veuen, perquè si ens veiessin hi farien alguna cosa
Ja n’estic quasi segur. No hi ha vida més enllà d’aquest planeta, almenys no tal com l’entenem aquí. Si hi ha vida intel·ligent es troba molt lluny de nosaltres i per tant és com si no existís.
Perquè si n’hi hagués, si visquessin a prop, ja fa temps que haurien intervingut i haurien recollit tots els trasbalsats que ens dominen i fomenten la indústria de guerra, i els haurien enviat en un macrocoet a un altre lloc, a un altre planeta on els cucs de terra se’ls cruspissin vius.
No pot ser que estiguem com estem i que ells no facin res. No té sentit. Tampoc em serveix aquella vella teoria segons la qual les civilitzacions d’altres planetes no poden intervenir perquè cadascuna ha d’evolucionar a la seva manera i, de fer-ho, farien malbé la natural evolució. No cola.
Si ens deixen sols ens carregarem aquest planeta. No, no té sentit. No existeixen.
L’altra possibilitat seria que ens observessin des de dalt i prenguessin la decisió d’exterminar-nos de manera silenciosa, abans de permetre que ens matem entre nosaltres i ens carreguem el planeta. Tampoc m’estranyaria; però potser ja fan tard.
Mentre escric aquesta Tribuna escolto dos discs d’Armand Amar, La Terre vue du ciel i Home, la música de dos documentals amb imatges aèries de tots els racons de la Terra que es poden veure gratuïtament a internet, documentals realitzats per per Yann Arthus-Bertrand, el fotògraf i cineasta francès que fa anys que lluita per conscienciar la gent.
El nostre planeta és únic, preciós, conté tots els elements d’una vida forjada en milions d’anys i que ens han permès arribar fins aquí. Un món que en estat natural emociona i és ple de vida.
Des de quan l’habitem nosaltres? 200.000 anys, potser? I què hem aconseguit? Imaginar, crear, evolucionar, però sobretot posar la Terra en perill; i semblen incapaços de veure-ho, de donar-li la volta, i prendre consciència que anem cap al final.
No, definitivament des de fora no ens veuen, perquè si ens veiessin hi farien alguna cosa. O potser pensen que el planeta és més llest que nosaltres, potser sí que hi són, i pensen que si som nosaltres els destructors, la Terra es recuperà en uns quants milions d’anys i després serà idònia perquè es desenvolupin noves espècies, més avançades... Ves a saber! Mentrestant ens toca contemplar amb dolor i profunda tristesa com quatre desgraciats juguen a la guerra i ens condueixen a les portes de la destrucció.