La tribuna
Cap a un nou model turístic?
Sostenibilitat, implicació i inclusió social, digitalització i innovació
El 23 i 24 de març passat va tenir lloc l’onzè Congrés de turisme de neu i muntanya al nostre país, una oportunitat excel·lent per debatre en veu d’experts i responsables polítics sobre els reptes de futur dels espais turístics de muntanya de diferents països però amb realitats convergents.
Les conferències van girar totes a l’entorn d’uns eixos recurrents sobre els quals s’han de bastir les polítiques turístiques d’aquí endavant dels territoris de muntanya i en el nostre cas de tot un país, com són la sostenibilitat, la implicació i inclusió social, la digitalització i la innovació.
El repte d’Andorra com a model turístic d’èxit perdurable és marcar-se aquests objectius com a absolutament necessaris per consolidar-se com a destí turístic potent en oferta de qualitat, respectuós amb la natura i impregnat de l’ADN de la seva gent.
El canvi climàtic fa absolutament necessari un desenvolupament sostenible dels espais de muntanya i el turisme hi ha de contribuir. També les noves tendències del turista a triar destins que siguin menys massificats, amb més valor afegit i innovadors poden afavorir.
El nostre model de turisme està obsolet en certa manera, necessita una reflexió valenta que es marqui aquests objectius i que fixi les estratègies i línies d’actuació a curt i llarg termini per assolir-los. S’estan fent accions però cal que estiguin emmarcades en un mateix full de ruta i que tots els actors publicoprivats remin en la mateixa direcció. L’estratègia ha de ser global i integral, no podem continuar aplicant mesures i estratègies turístiques basades majoritàriament a omplir els calendaris d’oferta d’oci utilitzant la natura com a aparador turístic carregant-la d’estructures amb aquesta única finalitat.
Fins ara el nostre model es basa en la neu i les compres. Tenim vuit milions de turistes l’any i només el 40% pernocta, la resta, estem parlant de mes de quatre milions i mig de turistes, venen a passar un dia, i en el millor dels casos esquien, compren i marxen.
S’ha de capgirar aquesta tendència no solament perquè l’impacte d’aquest turisme és perillós per a la sostenibilitat del nostre territori, l’impacte sobre la natura, l’atmosfera, la mobilitat i la qualitat de vida dels nostres habitants, sinó també perquè el retorn econòmic està poc repartit, és immediat i limitat.
El repte és que aquest 60% allargui la seva estada, consumeixi més i repeteixi hivern i estiu. Només ho aconseguirem si oferim valor afegit durant la seva estada, que l’omplim d’autenticitat en el servei, el tracte, els productes, la gastronomia i les activitats.
L’hem d’acompanyar en la seva estada i fer que descobreixi l’experiència única de conèixer i integrar-se en la nostra natura, descobrir la nostra gastronomia, els productes autòctons, la nostra història, el nostre patrimoni, els nostres costums. Per això cal la implicació de tota la societat i fer que el retorn econòmic i social sigui ampli. També cal que els nostres professionals estiguin més ben formats i formin equips més fidelitzats a les empreses.
Tot el sector turístic tant públic com privat tenim la responsabilitat de ser part activa en aquesta transformació.
Entre tots fem possible aquest canvi de model.
* Esther Santuré, Presidenta de l’Associació Autèntics Hotels d’Andorra