Serveis

El ja exministre Joan Martínez Benazet ha deixat el càrrec complint abans la promesa de deixar enllestida la cartera de serveis de la CASS, i ampliada. Això provoca automàticament dues idees: l’excepció a la regla i tòpic de les promeses (per incomplir) dels polítics, i la valoració del titular de Salut que ha fet front a la pandèmia, amb la sort col·lectiva de la seva especialitat com a pneumòleg. La gestió en aquest cas sembla molt ben valorada per la majoria i, en tot cas, ja se sap que només es discuteix el que interessa, i també que “cal que en parlen d’un, mes que sigui bé”.

Feta aquesta disquisició, la nova cartera de serveis de la CASS en la branca de salut inclou els psicòlegs (reivindicació persistent del col·lectiu d’aquests professionals), la podologia (reclamada de fa temps per la gent gran) i d’altres potser més minoritàries, com ara la reproducció assistida i el canvi (potser seria més encertat dir-li assumpció de l’autèntic) de sexe.

L’actualització té especial mèrit si es produeix a la vista dels comptes de la parapública, amb un dèficit de la branca de salut que en el darrer exercici va superar els quaranta milions (41,7), dos més que en el 2020, i no sembla que l’esperat control –si no fi– de la pandèmia hagi de disminuir gaire la despesa per aquest concepte.

Tan de bo si la despesa va minvant, al ritme de reducció dels efectes dels coronavirus (el 19, amb les probables noves variants; el de la grip comuna que sembla venir forta)... Una raó més que abona l’avís dels responsables de l’entitat per augmentar les cotitzacions, juntament amb l’amenaça reiterada de fallida de la branca de jubilacions, tot i que manté una reserva de 1.586 milions, augmentada en 122 en els darrers dotze mesos comptabilitzats.

Això de l’esgotament del sistema de prestacions a la gent gran fa dies que s’assembla al conte de Pere i un llop que cada vegada es calcula que arribarà més tard. És evident, però, que cal prevenir i que com més aviat es prenguin les decisions, menys traumàtiques i doloroses seran, si es vol.

Amb tot plegat, o més aviat malgrat la nova crisi derivada –en part– de la invasió russa a Ucraïna, ja patim de ple, com a l’entorn geopolític, la cursa accelerada muntanya amunt dels preus al consum, que sembla insuperable fins i tot per a les capacitats atlètiques d’un Kilian Jornet.

Però cal atendre sense excuses ni reserves les necessitats bàsiques de la societat i de cadascun/a dels ciutadans/es i la salut, que és com dir la vida, ocupa lloc preferent. Les bones qualificacions de la macroeconomia nacional per part de les empreses internacionals especialitzades, la facilitat amb què es va cobrir l’emissió del deute, els pronòstics de creixement per al futur immediat semblen permetre l’optimisme.

Tot això no treu, com acostuma a passar, que l’altra economia, la “micro”, la familiar i personal, tingui perspectives, i situació actual, bastant menys favorables, vista l’evolució del cost de la vida, començant per l’energia, amb una FEDA en dèficit, com no es coneixia des de feia anys, i unes tarifes en forta alça que estava anunciada i que només s’ha pogut retardar i distribuir, pel que sembla, en dues etapes. Esperem que les vaques magres no s’instal·lin per set anys més, i que aviat tornin les grasses.