Serveis

La setmana passada lloàvem el compliment pel ja exministre Martínez Benazet de deixar enllestida la carta de serveis de la CASS, a la qual s’havien afegit els serveis de psicòlegs i podòlegs. Amb la lectura apressada –defecte habitual de comunicadors– van quedar obviades les desatencions a velles demandes de dos col·lectius: Assandca, en representació dels malalts de càncer, i la Federació de la Gent Gran (Fggpa).

La primera no ha trigat a criticar, semblaria que amb tota la raó, la renúncia definitiva a crear fronteres endins una unitat de radioteràpia. Prou mal tenen aquests pacients com per haver de tractar-se forçosament en la llunyania –generalment a Barcelona o Tolosa– per molt que els paguin el viatge.

Això de la Fggpa és diferent: l’anomenat –potser impròpiament– tercer pagador i que consisteix que la CASS aboni directament a metges, farmàcies, laboratoris i altres la part que cobreix, i els usuaris només es facin càrrec de la resta. Com ja es fa amb les visites als facultatius referents o a diverses atencions i tractaments al Centre hospitalari.

Si la pensió mitjana, com informava el Diari no fa gaire, és de 643 euros mensuals, sense cap extra, molts i moltes pensionistes difícilment poden avançar els dos-cents, tres-cents o més euros d’una analítica completa, o dels exàmens radiològics, o les ecografies, amb tarifes equivalents –que n’hi ha.

És cert que part de la població més gran rep ingressos complementaris: perquè van poder adquirir algun habitatge a més del que ocupen habitualment i en cobren lloguer. O perquè van cotitzar per obtenir una altra pensió als estats veïns o a Portugal, en virtut dels convenis bilaterals.

Però no sembla que la prudència i la previsió de formigues ciutadanes hagi de servir d’excusa a l’Administració per inhibir-se del problema que afecta directament o indirecta l’interès general.

Per no atendre la demanda del “tercer pagador” no semblen admissibles suposats problemes de gestió burocràtica ni informàtica i més aviat poden fomentar el tòpic, generalment injust, de la mandra i el desinterès del funcionariat. Més, quan el procediment ja s’aplica en segons quins casos.

En confiança, fora de testimonis, gravacions o declaracions que es poden reproduir legítimament, en això que anomenem off the record en l’argot de la comunicació, alguns implicats amb capacitat per decidir han reconegut que la reticència, l’oposició, ve de les farmàcies, laboratoris i la resta d’empreses privades que presten els serveis. Perquè ara cobren el total de les factures al comptat, i si depenguessin de l’Administració potser ho farien trenta dies més tard, si no a més llarg termini.

Potser s’oblida que hi ha una segona rendibilitat, sovint més important que la directa, i és la social. Que els drets fonamentals van primers. I que en cap cas resultaria admissible reduir el dèficit de la CASS a costa de la salut, un entre els primers d’aquests drets, de la ciutadania.