El mirador del país: un carrer amb el nom de la primera consellera general

De l’ombra a la llum hi ha només un pas. Del pànic a la legitimitat hi ha només un pas. Del compromís polític al nom de carrer hi ha només un pas. Solament l’amplitud del pas pot ser subjectivament llarg.

El 17 de desembre del 2020 es va anunciar en la sessió del consell del comú d’Andorra la Vella que un carrer portaria el nom de la primera dona consellera general, Mercè Bonell Bertran. El 24 de novembre del 2021 ja era oficial. En reconeixement a la seva tasca pionera en la política, el carrer situat al voltant de la urbanització del Prat del Rull té el nom de la primera consellera general de les valls d’Andorra (1984-1985).

El nomenclàtor andorrà està format per més de cent carrers i les personalitats són en gran majoria homes. Repassant els carrers, es nota que sis carrers porten nom de dones. Trobem la primera pubilla d’Andorra, Arnalda de Caboet; la religiosa Anna Maria Janer; la historiadora Lídia Armengol Vila; la periodista francesa Isabelle Sandy i, també, Antònia Font Caminal i Maria Pla que van cedir terrenys.

La decisió de dedicar un espai públic prové dels comuns. S’estableixen els criteris per a la denominació referint-se a una lògica de tres eixos a considerar: el topònim del lloc (que perduri en el temps), el nom d’un personatge vinculat amb la parròquia, el país o un nom referent a la cessió de terreny. En conseqüència, la decisió de dedicar un espai públic prové d’una voluntat política. L’exemple del comú d’Andorra la Vella ho demostra amb la conservació de la memòria introduint el protagonisme de les dones involucrades en política.

Considerant-ho tot, la pregunta formulada és si, de manera general, el poder polític té realment la legitimitat de decidir qui fa la història o no, qui entra en la història o no, o tot simplement qui mereix un protagonisme històric. Més enllà d’aquestes consideracions, uns matisos són imprescindibles.

La inclusió de determinades personalitats en l'escriptura històrica depèn de dos factors essencials. La tria política representa el vessant elemental pel que fa a la integració, o no, d'una personalitat en el relat històric d'un país, al nivell dels noms de carrers. Correspon a la paraula del poder polític en un moment donat. D'altra banda, aquesta postura política ha de coincidir amb l’opinió pública. Tot i que no es pot arribar idealment a una unanimitat popular en la tria d’una persona, una forma de consens popular tàcit és necessari. L’escriptura de la història, a través els noms de carrers, es basa en la síntesi harmònica entre aquests dos paràmetres.

És important subratllar l'aforisme popular que tendeix a recordar de manera concreta que “ningú no és profeta a la seva terra”. En altres paraules, l'ancoratge històric és diferent de l'ancoratge geogràfic i més particularment local. Per tant, la validació popular no és sempre suficient per confirmar les decisions. S'ha de respectar totes les prudències que convinguin entre la prudència històrica, la prudència política i la prudència popular.

Si la passarel·la dedicada a Maria Rosa Ferrer Obiols va ser un pont obert cap a la memòria històrica de les dones en la política, no hi ha dubte que aquesta dinàmica té l’ambició de continuar. Situat entre el carrer Prat del Rull i la baixada del molí, paral·lel al carrer de la Cúria (estació d’autobusos), el carrer Mercè Bonell Bertran s’ubica tocant de la nova Seu de la Justícia. Un senyal que no és casual. Fa pensar que progressivament la lleialtat, el reconeixement i la justícia seran les garanties per emmarcar la història política de les dones a Andorra.

Si ens passegem pel carrer Mercè Bonell Bertran tenim la sensació que ens estan observant... Si fem una volta de 360 graus, la impressió es confirma. És el conseller general que ens mira atentament. Malgrat que la publicitat “Cafè el Conseller-el sabor d’un país” comenci a perdre els seus colors originals, la mirada quasi enigmàtica del polític sembla delectar-se del sabor d’aquesta decisió política.

El procés d’obertura política referent a anomenar espais públics amb noms de dones demostra la voluntat d’un poble de tenir present a l’esperit aquestes dones pioneres, valentes i decidides perquè mai s’oblidin. Representen unes referències per a les generacions futures i per a la futura generació que iniciarà un càrrec polític.

Més enllà del relat històric, és important subratllar que la visibilitat de la rellevància política de les dones passa pel nom dels carrers. La visibilitat popular de les infraestructures del país de la qual forma part la senyalització dels carrers esdevé un mirador de la història d'Andorra.