El fantàstic món dels somnis

Viu, dens, ric, intens; així és el món dels somnis. Cada nit els somnis fan el seu camí, es colen en algun lloc de la ment, del cervell o de la consciència i ens il·luminen per mostrar-nos algun aspecte i espectre de la nostra identitat.

“Els somnis són missatges de les profunditats”, diu la frase amb què comença l’última versió de la pel·lícula Dune. I sigui o no veritat, els somnis ens informen, ens transporten a mons imaginaris i afecten encara que sigui de manera inconscient les nostres decisions i el nostre estat d’ànim.

Un home passa dormint quasi una tercera part de la vida i, en general, als somnis no se’ls presta gaire atenció. Tampoc cal capficar-s’hi, però sí donar-los part de l’espai que mereixen.

En l’àmbit personal, tinc molt bona relació amb ells. No acostumo a tenir malsons i, en canvi, en gaudeixo de molts que són apassionants, diferents, inclús divertits i amb habilitats impossibles en el món real.

Si parlem de malsons hi ha un sistema quasi infal·lible per superar-los. Si ets capaç de copsar-ne un fragment és millor travessar-los; en lloc de lluitar contra ells, seguir endavant; fins que arribi el moment en què la ment canvia de visió.

Quant als altres, als somnis diguem-ne bons, n’hi ha de totes formes i colors. El que més m’agrada és la possibilitat de volar i de desplaçar-me d’un lloc a un altre. Quantes vegades he vist Andorra i altres llocs des de l’aire? He sobrevolat les cases i espais on he viscut i he viatjat d’una punta a l’altra del país. És un somni recurrent, però de vegades tarda a tornar a aparèixer. També tinc certa facilitat per somniar en persones que ens han deixat, i resulta sorprenent la proximitat que aconsegueixo. Veig amics i familiar que ja no hi són, passo una bona estona al seu costat i puc recordar en despertar la veu o el perfum d’una persona, com si l’acabés de veure.

Cal no menysprear els somnis. Molts invents que han significat un avanç en la nostra civilització hi han trobat el seu origen.

Al meu diari personal apunto alguns somnis; són volàtils, però no tant com sembla. Si ets capaç de despertar-te i escriure’l en una llibreta, anys després, en rellegir-les, pots recordar perfectament el somni en qüestió.

Per acabar: algunes històries neixen en els somnis. M’agrada prendre una senzilla nota i després, l’endemà, seguir el fil que em portarà a un lloc desconegut. D’aquesta manera el somni es fa més llarg i extens i discretament arriba a formar part de la realitat.