Sofiya i Liza: nenes afortunades

Som la Sofiya i la Liza, hem fugit de la guerra amb els nostres professors i hem arribat a Bucarest (Romania) per trobar un lloc més segur per viure. Les nostres famílies encara es troben a Odessa, i estem esperant tornar amb els nostres pares tan aviat com sigui segur tornar a casa.

Ara anem a una escola a Bucarest, on més professors ucraïnesos han començat a organitzar classes per als infants refugiats ucraïnesos. Estem estudiant amb el material escolar que de l’Unicef, que conté quaderns, llapis de colors i una paleta de pintura, que ens ajudarà a continuar la nostra educació.

Nosaltres formem part dels afortunats que han fugit d’Ucraïna i que encara podem accedir al nostre currículum escolar ucraïnès en línia. Això ens dona certa estabilitat, protecció i ens ofereix un sentiment de pertinença en aquests moments d’incertesa. El nostre govern ha fet un esforç molt gran perquè els set milions i mig d’infants en edat escolar continuem la nostra educació.

L’immens repte, però, és que, en només sis setmanes de conflicte, gairebé dos terços de tots els infants d’Ucraïna ens hem convertit en desplaçats. Ho hem hagut de deixar tot enrere: les nostres cases, les nostres escoles i, sovint, les nostres famílies. Tots preferíem quedar-nos a casa, però les alarmes aèries i els advertiments locals ràpidament ens recordaven que la línia del front pot passar per la nostra pròpia casa. Per això agraïm tant l’esforç que han fet tots els països veïns per acollir-nos. Sabem que els menors com nosaltres, si no estem acompanyats, tenim un risc molt més gran de patir violència, abús, explotació i tràfic de persones. I per això és tan important la xarxa de punts blaus de l’Unicef (Blue Dots), centres d’acollida a les fronteres al voltant d’Ucraïna, per proporcionar suport crític i serveis de protecció per a infants i famílies, la identificació d’infants no acompanyats, el suport psicosocial i la protecció contra aquests riscos d’abús.

Els nostres companys que resten a Ucraïna ens diuen que més de la meitat no tenen prou menjar per sobreviure. Els atacs a les xarxes d’aigua i els talls de llum han deixat més d’1,4 milions d’ucraïnesos sense aigua, i 4,6 milions només amb una disponibilitat limitada. La situació és molt pitjor a ciutats com Mariupol i Kherson, on els infants i les seves famílies fa setmanes que viuen sense aigua corrent, sense menjar regular ni serveis mèdics.

A data d’ahir 142 infants com nosaltres han mort a Ucraïna i 229 han resultat ferits. La guerra ha destruït milers de cases, i han atacat hospitals, serveis de salut, i centenars d’escoles. I la presència creixent de restes d’explosius i mines exposen els nostres companys al risc de mort o de ferides terribles. Ja abans d’aquesta guerra, l’Est del nostre país era una de les zones del món més infestada de mines, i això s’està estenent a altres regions.

És una matemàtica molt simple: cada dia de guerra que passa, més infants i joves com nosaltres patirem l’impacte de la guerra. Sabem que l’Unicef ja ha aconseguit entrar més de 1.200 tones d’ajuda humanitària a Ucraïna, i que, entre altres coses, han portat subministraments mèdics per poder atendre 600.000 persones, i ha pogut arribar a Sumy, Kharliv i fins i tot a Kramatorsk, on un míssil va esclatar a l’estació de tren en el mateix moment que, a menys d’un quilòmetre de distància, es descarregava el primer comboi que havia entrat a la ciutat.

Per això nosaltres, que som afortunades d’haver trobat refugi a Romania, demanem a qui té el poder que acabi ja el conflicte i que cessi el patiment de tants infants com nosaltres. I també us demanem que no us oblideu de nosaltres: no volem dir només dels infants d’Ucraïna, sinó de tots els infants del món, on hi ha més necessitat que mai.

L’actualitat és cruel i, de mica en mica, els diaris ja parlaran menys de nosaltres. Hi haurà altres notícies, també altres conflictes, i, ara que el nostre ha aconseguit despertar tanta solidaritat de tanta gent, us volem demanar que recordeu també que a l’Afganistan un 97% de la població viu amb menys d’un dòlar al dia, i on acaben de prohibir a les nenes que puguin anar a l’escola a secundària. I també que a Bangladesh, encara que l’any 2021 l’Unicef va obtenir l’accés a l’aigua corrent per a quatre milions de persones, resten zones on el canvi climàtic farà molt vulnerable l’accés a l’aigua.

La guerra a Ucraïna ha de ser un catalitzador perquè augmenti la sensibilització a la situació dels infants a tot el món, i de tot el que podem fer, com ja ens heu demostrat a Ucraïna, per millorar-la.

*Albert Mora, Director Unicef Andorra