Meritxell i els noms que ens acompanyen

D’uns anys ençà triar el noms dels fills s’ha convertit en una mena de joc de paraules en el qual hi poden participar fins i tot persones de fora de l’entorn familiar. “Saps algun nom de lloc que sigui curt, musical, i que quedi bé per posar a un nen o a una nena? És que tal amiga en busquen un i no s’acaben de decidir”. Estic segur que aquesta sol·licitud de col·laboració onomàstica, o semblant, alguna vegada us ha estat formulada i heu aportat el nom del paratge preferit o que ja alguna altra parella coneguda ha triat. I sentireu el: “Jo li posaria Ainet, o Isona, o Burgal” si es tracta de noms de lloc, o Alzina, Molsa o Jonça si es vol associar el nom a la flora. Ja no dic noms de rius, perquè tret de Nil, posat de moda fa una trentena d’anys, suposo pel riu Nil d’Àfrica, encara no he sentit mai algú que porti per nom propi Segre, o Valira, o Noguera.

Si avui parlem de noms de persones és per una conversa de fa pocs dies amb una sociòloga de Barcelona que estudia les modes associades als noms de pila. Em comentava com, mirant les estadístiques i acotant els anys, es veu clarament la influència de factors de més enllà dels cercles de relacions properes, és a dir, de l’indret de naixement i dels lligams amb els noms tradicionals o més comuns de cada comarca o regió. Influència –em deia ella– principal de les sèries televisives dels anys 80 i 90 del segle passat, amb un floriment generalitzat de noms d’actors i d’actrius d’aquelles sèries que podem trobar en els nascuts quan estaven de moda. Noms sense cap arrel amb l’indret. En contrast, m’explicava, tal com hem dit al principi, que d’una vintena d’anys cap aquí els noms van en un altre sentit, retornant sigui als que de sempre s’ha posat en una ribera o part de país, però amb una predilecció per noms de lloc, a poder ser singulars. Li interessava saber si a les Valls d’Andorra aquest costum de triar toponímia per emprar-la com a nom de persona també ha arrelat. Per una amiga també comuna de Sant Julià de Lòria, sap de la quantitat de noms d’actors i actrius d’aquelles sèries televisives i a la vegada també de les particulars Meritxells i Canòlichs pròpies del Principat, amb Meritxell ja escampat per altres terres de parla catalana i més enllà i tot. Vam quedar que faria alguna enquesta entre amistats per esbrinar si aquí dalt han sorgit noms de lloc per anomenar els fills i que ja li ho faria saber. La invitació a participar-hi aquí queda dita.

Els motius de triar noms que no trobem al santoral són diversos: sentimentals, de record, de vincles emocionals. Cadascú s’ho sap, això, i la llibertat d’elecció té pas franc a l’hora de decidir. A vegades, però, s’escull el nom tan sols per la seva musicalitat en pronunciar-los. De fet, gairebé tots els relacionats amb Mares de Déu en tenen i són emprats de fa segles en una encontrada concreta. Meritxell, o Canòlich, o altres lligats a patrons o patrones, com Tura, a Olot; Coral, a Prats de Molló; Valldeflors, a Tremp; Eudald, a Ripoll; Guillem, a Llívia; Ot i Ermengol a la Seu i Andorra. Noms tradicionals, d’arrels seculars que, per una causa sobrevinguda i concreta, a vegades s’alcen i es posen de moda com poden igualment minvar. Ermengol, per exemple, era molt comú a les assedegades terres de l’Urgell, com a advocat de la pluja –a banda dels batecs històrics de la nissaga dels comtes Ermengol i el mateix bisbe sant. Doncs el nom d’Ermengol, en construir-se el Canal d’Urgell i començar a regar l’any 1862, va començar a decaure, en veure’s ja sadollats d’aigua.

Faré enquesta a Andorra a veure quins noms surten. La meva amiga sociòloga també ho fa del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà i de l’Alta Ribagorça. Durant la conversa, ens vam animar i fent anar el filaberquí de la memòria i en vol toponímic aviat ens en van sortir uns quants, tant de pobles com de llocs, propicis i suggestius, als quals en podeu afegir a voluntat: Adons, Aidí, Ainet, Albet, Aldosa, Àneu, Arduix, Ares, Àreu, Armiana, Àssua, Bastanist, Boscalt, Caregue, Claror, Coloma, Enclar, Espot, Esterri, Gerri, Guils, Incles, Isot, Lòria, Madriu, Mur, Norís, Peguera, Perolet, Ransol, Salòria, Setúria, Sorteny, Unarre, València, Virós...

Tot barrinant noms al so de les caramelles, que passeu una Bona Pasqua!