Una qüestió de confiança

Amb el concepte de confiança podem referir-nos a diverses coses: la seguretat en nosaltres mateixos, l’esperança que alguna cosa es desenvolupi d’acord amb les nostres expectatives o la familiaritat que tenim en el tracte amb algú. Tot i que no estan inclosos explícitament en la definició, la confiança també implica dos conceptes claus com són l’optimisme i la certesa. Combinant els principals elements de la confiança (optimisme, certesa i esperança) trobem l’apreciada sensació de benestar. I aquesta sensació és molt més rellevant del que ens podem arribar a imaginar en l’evolució de l’economia general. Canvis en la confiança de les persones provoquen uns efectes enormes a nivell agregat. Agafant com a exemple una persona amb un treball segur, un salari adequat i una situació estable, podríem dir que es troba en un estat de benestar o confiança que li permet veure el seu futur amb optimisme i en conseqüència gastar o invertir una part rellevant dels seus ingressos. Què passarà si li prometen una pujada de salari en els propers tres mesos? Doncs molt probablement, el nostre ciutadà elevarà el seu nivell de despesa, ja que la confiança en el seu propi futur econòmic serà millor. A la vegada, aquest increment de despesa col·laborarà a una major demanda de béns i serveis provocant un efecte positiu en el creixement econòmic de la regió. Així doncs, una major confiança ens dirigeix a una major despesa, una major despesa a un enfortiment de l’economia i un enfortiment de l’economia reforçarà la confiança en un futur millor. Una roda positiva i que s’autoalimenta ella mateixa.

Però la confiança té una perillosa contrapartida i és que en situacions d’elevadíssima confiança el consumidor pot començar a adoptar un comportament arriscat, com seria el fet de gastar més del que seria adequat donat el seu nivell d’ingressos, i inclús en els casos més extrems començar a endeutar-se per mantenir el seu nivell de vida. Què passarà si el futur que visualitzàvem amb tanta confiança al final no s’acaba donant? Ens trobarem en una mala situació atès que hem perdut de vista que el futur és incert però l’endeutament que tenim és ben real. Llavors tindrem dues opcions: o bé retallar les nostres despeses per poder fer front al pagament o declarar-nos en fallida. En aquest moment l’economia començarà a decaure com a resultat dels excessos del passat que hauran de ser corregits. La mateixa dinàmica passa en l’extrem contrari, una falta de confiança en el futur provocarà una situació de cautela excessiva i una evolució pobra o negativa de l’economia, fruit d’una demanda espantada.

Gestionar la nostra confiança en el futur i actuar de forma racional és un fet complicat ja que no només ens veiem afectats per les nostres pròpies dinàmiques, sinó que a més a més constantment ens veiem impactats per les notícies del nostre entorn. En els darrers vint-i-quatre mesos hem viscut en un dels períodes més convulsos de la història recent amb la irrupció de la covid-19 i recentment amb un conflicte bèl·lic d’elevada magnitud a les portes d’Europa. Malgrat que són uns esdeveniments que podríem classificar com a black swans, és a dir, fets altament improbables però de gran repercussió en la societat; aquests ens estan impactant de forma directa, amb la pujada dels preus dels hidrocarburs, i de forma indirecta, rebaixant la nostra confiança en el futur més immediat, ja siguem treballadors, empresaris o jubilats.

Així doncs, igual que l’economia, la confiança és un cicle amb els seus alts i baixos. Un bon indicador de confiança en l’àmbit global és l’evolució de la borsa, ja que reflecteix la confiança en el futur més pròxim que tenen els diferents inversors. Una evolució positiva és un senyal de major confiança mentre que una evolució negativa ens marcarà el contrari. Malgrat que la història ens ensenya que els millors moments per invertir han sigut quan hi havia menys certesa sobre el futur com podia ser l’any 2008-2009 o a inici de la pandèmia de la covid-19, la immensa majoria d’inversors es comporta a l’inrevés, venent en els moments de majors dubtes i comprant amb la major certesa possible. Algun dia aprendrem la lliçó? Doncs sembla complicat i això que Voltaire ja ho va dir fa més de dos-cents cinquanta anys: el dubte no és una condició agradable, però la certesa absoluta és absurda.

* Albert Batiste, Financial Analyst – FIMARGE, SFI, SA