Narieda i una escola viva

Parlàvem en el darrer article de noms de lloc i la moda, encetada d’un anys ençà, d’incorporar-los en l’onomàstica, en el noms de les persones. En la llista, bé hi hauria pogut anar Narieda, per la seva musicalitat i sonoritat geogràfica. Perquè hi ha noms d’indrets, en aquest cas la roca de Narieda, que se’ns fan sonors, que ens parlen, que ens diuen coses al nostre interior quan les tenim al davant o fins i tot en albirar-les de més lluny. I si aquesta sensació d’intercanvi emocional la notem en paratges que no són el del nostre bressol, imagineu amb quina força no han de notar la pròpia gent de l’indret la presència, com és el cas de Fígols, de l’espadat de la Roca de Narieda que s’alça a migdia i els acompanya sempre,

donant-los el bon dia i dient-los bona nit.

Si avui parlem de Narieda és per una feliç iniciativa de recuperació històrica i ben presentada aquesta tarda de Sant Jordi a Fígols. Es tracta d’un llibre dedicat a una experiència educativa de l’escola de Fígols que va iniciar-se l’octubre de 1935 i va durar fins a juliol de 1936, quan l’esclat de la guerra ho va desbaratar tot. En 10 mesos, però, la canalla de Fígols va poder experimentar a l’escola una iniciativa pedagògica capdavantera en allò que avui en dia se’n diu escola viva, on preval tant o més que l’aprenentatge estipulat i contemplat en els programes educatius, l’expressió individual compartida amb la resta d’alumnes. L’escola de Fígols, amb Teresa Bonjoch Salafrancra, de Mollerussa, i Josep Bonet Rosiñol, de la Sènia, mestres arribats al poble el novembre de 1934, seria una de les comptades escoles catalanes on es treballarien les tècniques del mestre i pedagog francès Célestin Freinet (1896-1966), amb una visió de l’activitat escolar de lliure expressió i funcionament comunitari i amb les portes obertes i projecció social.

La Teresa Bonjoch, de 23 anys, i el Josep Bonet, de 25, creien en el mètode Freinet i van fer per activar el curs 1935-1936 la creació de la revista Narieda, mitjà de comunicació en què l’alumnat expressava de manera lliure allò que volia dir i explicar i amb la particularitat d’imprimir a la mateixa escola, amb una impremta manual, els fulls de la revista i fer el lligat. El resultat van ser set números de Narieda que aquesta tarda es presenten en facsímil en el llibre Narieda, la veu dels nens i nenes en lletra d’impremta. Escoles de Fígols 1935-1936, editat per l’Associació Lo Caliu Figolà i Edicions Salòria aquest mes d’abril. A part de l’edició facsímil de la revista, amb textos, dibuixos i creativitat a flor de pell, hi trobareu unes interessants i documentades aportacions d’estudiosos i documentalistes del moviment Freinet, com Fernando Jiménez Mier y Terán, Sergi Bernal Ferrando, Albert Royo Campo i, pel que fa al component de sociabilitat de Narieda com a revista, l’aportació del veterà periodista i editor urgellenc Isidre Domenjó Coll. Completen el llibre dos articles cabdals per entendre la tasca pedagògica de l’escola viva, escrits per dues mestres: Montserrat Camps Mundó, fundadora a final de la dècada dels seixanta de l’escola Lavínia a Barcelona, de destacat referent pedagògic, que ens diu: “El text lliure per comunicar esdeveniments quotidians, pensaments, opinions, crítiques, sentiments i fer creacions literàries, era l’instrument que permetia gaudir del grup, en comú, de les experiències, vivències i preocupacions de la vida. La publicació en forma de revista permetia donar un sentit a l’escriptura com a record en el futur d’allò que havíem fet.” I la Carme Llimós Gregori, mestra a Fígols als anys vuitanta, ens diu: “Penso que el fet de ser feliços a l’escola i la il·lusió amb què realitzaven les diferents activitats els ajudava a fer que es treballés més a gust i millor a l’aula, que fossin més responsables en l’estudi i la seva formació.”

En la composició d’aquest llibre que engalana amb joia la Diada de Sant Jordi a l’Alt Urgell, s’hi han aplegat una sèrie de circumstàncies, totes elles de bon caire. La primera fou la descoberta ara fa tot just un any, en una maleta desada al cap de casa de Cal Borges de Fígols, de dos números de la revista Narieda i cedits per Mar Garcia i Tomàs Samper a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Amb l’impuls de Lo Caliu Figolà i la col·laboració de l’Ajuntament de Fígols i Alinyà i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Arxiu Comarcal edità en facsímil els dos números i els oferí a totes i cadascuna de les cases de Fígols. La segona passa de la història aviat seria donada: gràcies al ressò de la troballa, a Ponts apareixeria la col·lecció completa, els set números avui presentats, guardats al seu dia per l’alumne Joan Sarradell i que la seva filla Rosa Sarradell ha cedit per a la seva divulgació. En el pròleg del llibre, el director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, Julio Quílez, ens explica tots els passos i com ha estat el procés fins arribar a la seva edició.

Per acabar, reproduïm el primer escrit de Narieda, mostra del sentiment de pertànyer a Fígols, dedicat als qui són lluny del poble: “El nostre primer treball el dediquem als mai oblidats figolans, espargits arreu de Catalunya i Europa. Per ells és la primera plana del nº 1 de la nostra revista, creient pagar-los encara que en molt poc, ja que aquest treball és petit, però no així l’esforç i agraïment vers aquells que no veient Narieda, es recorden dels petits, que es troben als seus peus, delirosos de ser homes forts i sans d’enteniment.”

A partir d’ara, quan passem per la carretera i mirem la sempre atractiva Roca de Narieda, també ens arribaran les veus i les contalles, les vivències i els somnis d’aquells nens i nenes de l’escola de Fígols que van poder gaudir un curs de la seva vida escolar amb el cap i el cor oberts de bat a bat, talment com la grandiosa penya de Narieda que fa mirall del sol de tarda i escolta eternament el Segre aquietant-se bondadós al Rasper de Fígols. Bon Sant Jordi!