La tribuna
L'ètica en la transformació digital
Pot ser sostenible en el temps sense incorporar aquests principis?
Ens preguntem a través d’aquestes notes si hi pot haver vinculació entre l’èxit en la transformació digital d’una organització amb l’adopció, per part seva i des de l’inici del procés, de criteris ètics en les decisions tecnològiques implantades, o dit d’una altra manera, si una transformació digital que es defineixi com a tal pot ser sostenible en el temps sense incorporar els principis de l’ètica digital.
L’ètica pot ser definida com aquell conjunt de valors humans que en forma de regles, estàndards o creences, ajuden les persones a determinar quan una acció és correcta o quan no ho és, principis que influeixen en la forma com els individus pensem i actuem i que, per tant, com a humans que som, apliquem en les decisions del nostre dia a dia.
La transformació digital es pot entendre com la integració de la tecnologia digital en totes les àrees de negoci d’una organització, per garantir la viabilitat i el seu èxit en l’entorn digital, el que s’aconsegueix situant les dades i els clients en el centre de les seves decisions estratègiques.
La presència de principis ètics en les decisions que prenen les organitzacions amb les quals interactuem els ciutadans fa que ens convertim en els seus defensors quan tenen valors ètics ben definits i les seves actuacions amb nosaltres són congruents amb aquests principis com, per exemple, la confiança, la integritat, la no-discriminació, la transparència, el respecte a la diversitat de les persones o simplement no fer mal.
Per contra, desconfiem quan no és així, com el cas del robot Tay llançat per Microsoft a Twitter o quan Google va recollir dades de nens que feien anar YouTube per mostrar-los anuncis personalitzats, entre altres exemples.
Els vehicles autònoms, la intel·ligència artificial o la robòtica generen interessants debats ètics com, per exemple, si la tecnologia ha de donar més control a les persones o menys, o si és ètic el poc contacte humà que observem últimament entre algunes organitzacions i els seus clients, sent un exemple el cas del jubilat Carlos San Juan i la seva exitosa protesta contra la banca per la clamorosa falta de caixers automàtics en molts pobles d’Espanya
De vegades la llei ja incorpora una sèrie de principis que intenten resoldre previs dilemes ètics, però en altres ocasions són les mateixes organitzacions les que assumeixen internament aquesta tasca.
Algunes no disposen d’una mínima cultura sobre l’ètica digital, de tal manera que de manera tàcita deleguen en les persones involucrades en la transformació digital la resolució dels conflictes que tenen a veure amb l’ètica digital, amb la dificultat afegida que la cultura, les creences o l’educació de cada persona en particular fa que les seves solucions ètiques –encertades o no– puguin diferir del propòsit, la missió o la visió fixades per la pròpia organització.
Altres organitzacions sí que diuen que han afrontat el repte a través de codis ètics que diuen que guien el seu comportament corporatiu en matèria digital, però de vegades són simples eines de màrqueting sense més recorregut, mentre que en altres ocasions l’ètica digital forma part de l’ADN de l’organització com a component essencial de la seva cultura, i de fet es converteix en el focus que il·lumina i marca el camí per on discorren les respostes als debats amb conseqüències ètiques en l’entorn digital, posant sempre la persona en el centre de les seves decisions.
En aquestes organitzacions, l’ètica digital està present des del mateix disseny de la proposta de transformació digital, afectant tot el seu cicle de vida i en forma de compromís assumit per l’alta direcció, el que suposa integrar l’ètica, no com una opció o valor afegit, sinó com un requisit obligatori que impregna totes les solucions en què l’ésser humà està involucrat o afectat per la tecnologia i, per tant, també els treballadors, els clients i la societat on actua la mateixa organització.
Si la transformació digital té com a objectiu canviar les persones i les organitzacions, sembla imprescindible afegir una visió ètica a tot el procés si volem aconseguir que aquesta transformació sigui digital i sostenible en el temps, que succeirà només quan les persones i els principis ètics es vegin respectats en la nova organització i en totes les seves decisions, com és no jugar amb les emocions de les persones o bé que sempre hi hagi una supervisió humana darrere de qualsevol decisió de la tecnologia amb efectes sobre les persones.
*Ramon Arnó Torrades, CEO de la família digital