La necessitat de parar i treballar en un mateix

El creixement personal és un camp que cada cop està guanyant més adeptes. Tot va començar amb el boom del coaching i, a poc a poc, estem veient com l’oferta d’aquest tipus de disciplina creix en la seva demanda en una societat que, a banda d’haver patit recentment esdeveniments que han trastocat tot el món, està en continu moviment.

El món ha canviat. De fet, segueix canviant i cada cop més ràpidament. El ràpid avenç de les tecnologies ens ha portat a un nou paradigma de velocitat per al qual molts de nosaltres no estem preparats. Aquests canvis constants accentuen la incertesa inherent a la vida, i ens porten a una sobredosi d’informació, a una capacitat d’atenció alterada pels múltiples estímuls que rebem contínuament, i a expectatives de vida poc realistes que es desprenen d’un model esbiaixat per les xarxes socials.

Així, no és d’estranyar que el gran mal del segle XXI sigui l’estrès i que les crisis existencials siguin freqüents. En aquest context, molts valents, conscients què les creixents exigències de l’entorn consumeixen el nostre benestar, decideixen buscar ajuda. Això si no ha hagut d’aparèixer abans un trastorn d’ansietat o una depressió per aturar-nos en sec i fer-nos veure que no podem seguir vivint a aquestes velocitats. Aquí rau la importància de treballar en un mateix, perquè en aquest entorn demandant és molt fàcil perdre’s en les casuístiques diàries i deixar d’atendre el nostre benestar, el qual, si m’ho permeteu, us recordo que és la base per arribar a tota la resta. Sí, també és cert que intentar arribar a tot és una estratègia recurrent per evitar connectar amb tot allò que ens molesta del nostre món emocional, però, creieu-me si us dic que a la llarga no és una estratègia gaire eficaç.

Per tant, sense voler prendre-us més temps i sabent que aquest és un bé molt apreciat, us animo a aturar-vos, respirar, observar on sou i escoltar-vos per buscar activament el vostre benestar, més enllà del ritme de vida frenètic, de les exigències de l’entorn i de les vides ideals de les xarxes socials. Us desitjo que us conegueu tant que sigueu els vostres propis millors còmplices. I si necessiteu ajuda en aquest procés, no dubteu a demanar-la, és un entrenament que malauradament encara no s’ofereix a l’etapa escolar.

Una abraçada.