Una biblioteca i dos llibres

El primer pis del despatx és ple de llibres. De casa els porto al despatx i ja he omplert tots els prestatges, i altres mobles i racons. A la part de baix, que dona al carrer, hi tinc la taula on treballo, de manera que m’arriba més llum. Com que al pis de dalt ja no n’hi caben els llibres, en lloc de comprar més prestatgeries improviso i faig servir l’extrem de les escales que pugen al pis de dalt. Cada vegada n’hi ha més.

L’efecte és ben curiós. L’altre dia un nen d’uns quatre o cinc anys, des del carrer, li deia al seu pare: “Mira, una biblioteca.” Potser no és una biblioteca pública, però sí un lloc on guardo bons llibres i també llibres oblidats. “Els has llegit tots?”, em pregunta un amic.

No, no els he llegit tots. Potser la meitat, potser encara menys. Els que més m’han agradat els guardo a casa; els llibres de casa no són tants, però sempre pots recórrer a qualsevol d’ells quan no trobes res que t’agradi. Són fiables al cent per cent. Al despatx hi ha una mica de tot: bons llibres, no tan bons i d’altres que en el seu moment no m’han agradat.

Em passa moltes vegades, començo a llegir en una llibreria del centre de la ciutat, m’agrada i compro el llibre, però al cap de quaranta o cinquanta pàgines no m’entra. No li dono gaires voltes. No m’obligo a acabar-lo. El deixo i aquest llibre no llegit o llegit a mitges, tard o d’hora anirà a parar al despatx.

Hi ha llibres que vaig comprar fa molts anys... i potser, com endevinava el vailet que passava pel carrer, el despatx és també una biblioteca. Un lloc ple de sorpreses.

Fa una temporada que no llegeixo tant, o no encerto els llibres. I la biblioteca del despatx, al final, resulta una bona alternativa.

Fa poc m’he trobat amb un parell de llibres que de moment han passat el filtre de les primeres pàgines, segueixen fent-me companyia mentre escric aquestes paraules.

El primer pertany a Joseph Roth, l’escriptor a qui vaig descobrir fa poc i que és un mestre descrivint la personalitat i els sentiments. La cripta dels caputxins. L’acabo de començar i em retorna les ganes d’endinsar-me en la lectura i, de pas, en la història europea de principi del segle XX.

El mateix em passa amb un altre llibre recuperat del polsim del despatx: El mar, el mar, una novel·la escrita per Iris Murdoch que també s’endinsa en les profunditats de l’ànima humana. La primera és curta i dinàmica. La segona, llarga i reflexiva. Les dues, una bona alternativa a la literatura actual.

No dubto que em perdo molts bons llibres i novel·les que s’han publicat fa poc. Però amb tanta novetat i tants títols, resulta difícil escollir bé. S’admeten suggeriments.