Dinamitzar el petit comerç lauredià, objectiu prioritari

Tot i la seva proximitat amb la frontera, Sant Julià de Lòria és una de les parròquies menys concorregudes pels turistes. És percebuda com una parròquia de pas i com un simple accés al país. Actualment, no té un comerç adreçat al turista i tampoc pretén rivalitzar amb les parròquies centrals, estructurades en grans eixos i avingudes comercials que reben milers de visitants i de compradors cada any. Ans al contrari, el comerç de Sant Julià és un comerç de proximitat que té el seu impacte en l’economia de la parròquia i en el benestar dels seus ciutadans. Malgrat tot, els lauredians no deixen de tenir certa nostàlgia recordant que durant dècades, Sant Julià va ser el centre principal de l’activitat comercial andorrana i una terra d’acollida per a persones que buscaven oportunitats de treball enmig d’un context socioeconòmic favorable.

No obstant això, a dia d’avui el canvi és simptomàtic. Al poble, l’activitat econòmica vinculada amb el turisme és escassa, el nombre d’allotjaments turístics de la parròquia ha disminuït considerablement fins a comptar-los amb els dits de les dues mans. Els petits comerços allunyats del centre malviuen, molts no s’arrisquen ni a obrir i altres acaben plegant. En els baixos predominen locals buits, ocultats per aparadors recoberts de paper d’embalar que generen una sensació de tristor i de deixadesa. Ara bé, aquesta imatge contrasta força amb la del bell mig de l’avinguda Verge de Canòlich, a tocar de la plaça de la Germandat, on palesa l’agitació i el rebombori de segons quins dies.

Sens dubte i pel seu llegat, Sant Julià és una de les ciutats culturals més actives del Principat, posicionant-se com un referent del país pel que fa a la cultura. Rica en esdeveniments culturals i esportius, la parròquia s’esforça per atraure visitants així com també els propis lauredians. En tot cas, els diferents comuns que s’han anat succeint han intentat revitalitzar el poble però sense gaire èxit. La corporació destina un pressupost important a organitzar esdeveniments puntuals que creen més o menys dinamisme en funció de l’activitat, però que malauradament cau un cop finalitzat l’acte. La fotografia és ben senzilla: malgrat una gran inversió, hi ha poc retorn directe en el teixit comercial.

Els consellers de Desperta Laurèdia insistim en la necessitat de reprendre el diàleg publicoprivat per treballar conjuntament en projectes de desenvolupament econòmic que impliquin tots els actors. Al mateix temps, pensem que tot i ser necessàries, cal anar més enllà de les reflexions sobre projectes a llarg termini com la reestructuració urbanística, la ciutat universitària o les signatures de convenis i labels que ara per ara no són revulsius per a la parròquia. Per aquest motiu, creiem que cal posar ràpidament a la pràctica propostes derivades del pla de reactivació de Sant Julià que portàvem en el nostre programa electoral del 2019. És urgent reactivar el comerç amb accions directes, realistes i que tinguin efecte a curt termini. Cal actuar amb diligència, oferir facilitats als negocis que s’implanten a peu de carrer, posar senyalitzacions clares dels diferents punts d’interès i de serveis amb la distància o el temps que hi ha entre els diversos indrets com fan moltes ciutats, facilitar als comerços la possibilitat de promocionar-se quan hi ha esdeveniments, fomentar la venda creuada, oferir tiquets d’aparcament a preu reduït per a la gent que genera una despesa en algun establiment, crear sinergies en les quals Naturland també s’ha d’implicar. Aquestes mesures generaran interacció social, un moviment intern que no només beneficiarà el comerç local, sinó que també tindrà un impacte positiu en el benestar dels lauredians. Cal cuidar i protegir més el petit comerç, no oblidem que quan un comerç tanca fa trontollar altres estructures.

*M. Àngels Aché Feliu, Consellera de Desperta Laurèdia al comú de Sant Julià de Lòria