Romain Rolland, la consciència moral d'Europa

Romain Rolland (Clamecy 1866-Vézelay, 1944), escriptor i professor universitari, va resplendir amb llum pròpia entre la brillant fornada d’intel·lectuals que França va donar al món en les primeres dècades del segle XX. Influït per Tolstoi, Gandhi, Hesse i Goethe, va ser un prolífic literat. Entre les seves obres destaquen Jean Christophe (1904), Pierre et Luci (1920) i Mohandas Gandhi (1923). L’any 1935 viatjà a l’URSS convidat per Gorki. Personatge polièdric, dedicà una gran part de la seva vida a l’estudi de Beethoven.

En temps de cruel guerra al nostre continent, cal fixar l’atenció en una altra fonamental faceta de la seva vida. Segons Stefan Zweig: “Durant el període d’entreguerres va ser la consciència moral d’Europa.” Va publicar el 24 de setembre de 1914, a pocs mesos de l’inici de la I Guerra Mundial, el més cèlebre manifest pacifista, comparable al J’accuse de Zola: Més enllà de la contesa. Immediatament fou vilipendiat tant pels francesos com pels alemanys. La seva idea de comunió entre els pobles, de pau i llibertat i d’acció no violenta va ser reconeguda l’any següent, el 1915, amb el Nobel de Literatura. Refugiat a Suïssa on col·laborava amb l’Obra Internacional dels Presoners de Guerra, va publicar sense descans una munió d’escrits pacifistes al Journal de Genève.

Els seus arguments són d’una força formidable, escruixidora:

–“El que està en joc és més que la guerra: és el despertar de la llibertat.”

–“Sé que els caps d’Estat, els veritables autors d’aquestes guerres, no s’atreveixen a acceptar la seva responsabilitat i fan esforços solapats per descarregar-la en els seu adversari. I els pobles que els segueixen dòcilment es resignen i diuen que és culpa d’un poder superior. Escoltem, un altre cop, el refrany secular: ‘La fatalitat de la guerra és més forta que qualsevol voluntat.’ Res de fatalitat! La fatalitat és el que nosaltres volem.”

–“És la nostra civilització tan sòlida per no témer dinamitar els seus fonaments?”

–“Vint mil sacerdots francesos marxen sota les banderes. Els jesuïtes ofereixen els seus serveis als exèrcits alemanys. Els bisbes serbis d’Hongria inciten els seus fidels a lluitar contra els seus germans de la Gran Sèrbia. Que fort és el cicló que els arrossega i que febles són els homes que troba al seu pas!”

–“En els nostres dies, l’opinió té un poder immens. No hi ha govern, per despòtic que sigui i per segur que estigui de la seva victòria, que no tremoli davant de l’opinió pública i provi de seduir-la.”

–“L’odi és encara més mortífer que la guerra, perquè és una infecció produïda per les seves ferides i fa tant mal a qui posseeix com a qui persegueix.”

–“I cada vegada que escolto com els periodistes intenten canalitzar les energies excitades de la nació cap a l’objectiu de la total anihilació de la nació enemiga, em reafirmo en el meu deure, que és alçar la veu contra el que considero al mateix temps un error moral i un error polític. Es fa la guerra a un estat, però no a un poble.”

–“Penseu en la victòria. Jo penso en la pau que vindrà després. Si en temps de pau s’ha de preparar la guerra, també s’ha de preparar la pau enmig de la guerra.”

–“No depèn de nosaltres que la guerra s’aturi, però sí que està en les nostres mans fer que es torni menys cruel. Hi ha metges del cos, però necessitaríem metges de l’ànima per curar les ferides del rancor i de la venjança que enverinen els nostres pobles.”

Precisament ara que un altre tsar agredeix Ucraïna, prenen plena vigència els comentaris de Romain Rolland de 1915:

–“El tsarisme és el nostre enemic. Ho vaig escriure fa poc. Ho repeteixo ara. Però també és enemic de l’elit intel·lectual de la pròpia Rússia, cosa que no es pot dir de la vostra elit, alemanys, que obeeix servilment les ordres dels vostres governants” (...) “Gràcies a Déu, els crims del tsarisme no han trobat mai defensors entre els grans artistes, pensadors i savis! Qui ha denunciat aquests crims davant del món sinó Propotkin, Tolstoi, Dostoievski, Gorki i qualsevol amb un nom en la literatura?”

–“Els pobles que se sacrifiquen moren per idees. Però els que els sacrifiquen viuen per interessos. I, per tant, els interessos sobreviuen a les idees”. (...) “Alguns milers de privilegiats de tota casta i raça, grans senyors, arribistes, junkers, metal·lúrgics, trusts d’especuladors, proveïdors militars, autòcrates de les finances i les grans indústries, reis sense títol ni responsabilitat, amagats entre bastidors i voltats d’un núvol de paràsits, saben treure profit de tots els instints, bons i dolents, de la humanitat”. (...) “Pobles eternament enganyats, eternament màrtirs, eternament condemnats a pagar les faltes d’altri...”

–“Els combatents s’han posat d’acord per odiar els que es neguen a odiar.”

–(Carta d’un soldat alemany a un professor suís, publicada el 15 d’abril de 1914 a Foi et Vie): “Parlen d’una gran guerra sagrada, però jo no sé de cap guerra sagrada. No conec més que una guerra, i és la suma de tot l’inhumà, l’impiu i bestial que hi ha en l’home; és un càstig de Déu i una crida a la contrició per al poble que s’entrega a ella o es deixa arrossegar a ella.”

Romain Rolland era especialment sensible al “preciós”, segons ell, Manifest dels amics de la unitat espiritual d’Europa (Barcelona, 27 de novembre de 1914), escrit per un grup de joves intel·lectuals catalans: “L’esperit del que partim és que la terrible guerra que avui destrossa el cos de la nostra Europa constitueix per definició una Guerra Civil.” El meu amic Joan Canals ha fet l’exercici de calcular les edats dels signants: Eugeni d’Ors (32), Rafael Campalans (27), Josep M. López Picó (28), Manuel Reventós (27), Jordi Rubió i Balaguer (27)... Entre ells hi figura un personatge crucial per al nostre Pirineu: Josep Zulueta (57), membre del Partit Reformista i fundador el 1915 de la Cooperativa Lletera del Cadí.

Deia Victor Hugo a un dels seus més acèrrims enemics: “No veus que ets jo?”