Dia de la victòria o dia de la vergonya?

Avui es commemora el Dia de la Victòria de la Segona Guerra Mundial.

Des de l’any 2005, Putin celebra amb una grandiloqüent desfilada a la plaça Roja de Moscou aquesta efemèride atribuïda a l’exèrcit rus, en lloc d’imputar-la a l’exèrcit soviètic com correspon.

La subtilitat és rellevant perquè dels 9 milions de soldats morts que Putin atribueix als russos, més de 6 milions eren ucraïnesos.

Fins i tot l’amic Eugeni Bregolat, expert diplomàtic internacional, va tenir recentment un lamentable lapsus a TV3 a l’atribuir als russos la victòria sobre l’exèrcit alemany, error que em va admetre en una conversa privada, perquè la veritat és que la majoria eren ucraïnesos.

Caldrà doncs reescriure les enciclopèdies, perquè la iniquitat que pateix Ucraïna per part del “germà gran” és històrica i motiu de moltes formes de denúncia, que si em permeteu il·lustraré amb un dels xistes més populars de l’ex-Unió Soviètica en què un rus i un ucraïnès que caminaven junts varen trobar un meló pel camí, i el rus va dir: “Com que l’hem trobat junts ens el partirem com a bons germans”, i l’ucraïnès va contestar: “No, com a bons germans no, prefereixo que ens en quedem la meitat cada un.”

La inadequada assimilació entre “soviètics” i “russos”, universalment admesa des de fa molt temps, ha permès a Putin apropiar-se dels honors del Dia de la Victòria, del qual Ucraïna ha estat sistemàticament exclosa, i aquest és un greuge que s’afegeix a l’Holodomor de Stalin amb 8 milions de deportats morts a la Sibèria dels anys 30, l’Hambruna que també va costar la vida a milions de persones els anys 40, o l’extermini dels jueus ucraïnesos per l’exèrcit nazi.

Aquest any, però, a diferència dels precedents, cap representació els països occidentals assistirà a la xarlotada de Putin, perquè davant l’heroïcitat de l’exèrcit ucraïnès que està guanyant l’“operació especial” en una proporció desfavorable de 10 contra 1 unit darrere l’encomiable president Zelenski (aquell que s’havia d’escapar corrent el primer dia, recordeu?), ha obtingut l’admiració i suport de tot el món occidental.

Glòria doncs a Ucraïna, als seus valerosos soldats i a aquest admirable poble que està escrivint una de les pàgines més heroiques de la història contemporània. Que quedi molt clar que varen ser ells els verdaders artífexs de la victòria definitiva de la Segona Guerra Mundial, i que varen ser ells i no pas els russos els que varen frenar les ambicions de Hitler, com avui estan acabant amb les innobles expectatives de Putin.

Aprofito l’espai que em queda en aquesta Tribuna per dir-vos que no tingueu por d’una guerra atòmica, perquè no tindrà lloc.

Em jugo amb qualsevol de vosaltres la quantitat que vulgueu que tal dia com avui d’aquí a un any estarem vius.

Bromes a part, Putin sap perfectament que si destruís una o dues ciutats de les cent capitals occidentals, Moscou i Sant Petersburg serien també automàticament destruïdes, i els que coneixem Rússia sabem que la resta del territori és una immensa extensió tercermundista i medieval, sense serveis i sovint sense aigua corrent ni llum a les cases, que viu en una pobresa absoluta en la qual el seu espoli les ha endinsat.

Ho considero, doncs, una possibilitat quimèrica, a menys que Putin volgués plagiar aquell altre famós acudit soviètic que relata el desig que va atorgar un geni a un indigent rus que l’havia salvat, i aquest li va demanar “que mori la vaca del veí”.

*Antoni Zorzano Riera, Cònsol d’Ucraïna al Principat d’Andorra