Ús i abús de les noves tecnologies en infants i adolescents

En l’era de la hiperconnectivitat, les pantalles tenen el control de la vida de moltes persones, una tendència que va en augment i que s’ha accentuat amb la pandèmia de la covid-19, sobretot entre infants i adolescents. És habitual l’infant que tan aviat arriba a casa engega automàticament la televisió o l’adolescent que va amb el seu mòbil enviant whats­apps o consultant les xarxes socials.

Tanmateix, és perjudicial la tecnologia? Molts pares es pregunten si la seva exposició és nociva per als fills.

Aparentment, la tecnologia no és dolenta, ja que el seu objectiu és millorar la vida de les persones. No obstant això, el seu ús permanent pot provocar problemes d’addicció, alteracions de l’estat anímic o conductes disruptives en l’ésser humà. El grau de supervisió ens marca la diferència entre el seu ús i l’abús.

En els últims anys ha anat augmentant el protagonisme de la tecnologia en la vida diària de les persones. Un gran percentatge té accés a elles i cada vegada de forma més precoç. El seu ús a les escoles i les tasques escolars virtuals formen part de la vida quotidiana des d’edats molt precoces.

Nens que en fan un mal ús en llocs i moment inadequats o que s’exposen més temps de l’adequat per a la seva edat poden patir problemes de salut a llarg termini i alteracions de l’estat anímic com ara ansietat, estrès, tristesa o irritabilitat. Segons l’Associació Americana de Psiquiatria (APA), poden patir símptomes similars a les addiccions tradicionals com l’alcohol o les drogues: la dependència digital per dur a terme activitats, un augment descontrolat del seu ús, la reducció d’hores de son, baix rendiment acadèmic o falta de concentració són alguns indicadors d’abús i d’addicció a les noves tecnologies. La seva dependència causa una ruptura imminent de les relacions social directes a causa de l’aïllament i la manca d’habilitats socials. Se substitueix el món real per un de digital. Tanmateix, pot existir el risc de patir ciberassetjament o obesitat infantil, ja que els nens són cada vegada més sedentaris.

Quins factors ens poden predisposar al seu abús? L’adolescència és un període crític considerat vulnerable; ja que es troben immersos en canvis físics, hormonals i emocionals. La construcció de la seva identitat i personalitat és un dels objectius principals d’aquesta fase. Paral·lelament, les poques habilitats socials esdevingudes en l’adolescència i la baixa autoestima poden esdevenir factors de risc que els condueixin a refugiar-se en les noves tecnologies i fugir, així, del món adult, que consideren hostil. D’aquesta manera, poden projectar una imatge idíl·lica o irreal de si mateixos i ser acceptats o sentir-se més segurs entre el seu grup d’iguals.

Com ho podem prevenir? Quins són els factors de protecció? La importància de treballar factors de protecció com, per exemple, regular el seu ús o limitar la seva exposició, treballar l’autoestima del menor o reforçar els vincles familiars, així com desenvolupar eines i recursos que els joves adquireixin per reprendre el control de la seva vida d’una forma adequada. Els pares i els educadors han de fomentar factors de protecció que incloguin l’ús racional i el consum intel·ligent de les tecnologies. Cal lidiar amb l’educació en línia dels nostres fills. L’ús de les TIC ha augmentat des de la transició a les classes en línia. No obstant això, com a responsables directes dels nostres infants i joves hem d’estar atents i verificar que les pàgines de consulta siguin les indicades per als nostres fills i lliures de contingut que suposi una distracció o un risc per als menors.

Com tota addicció, resulta vital obtenir l’ajuda professional necessària per superar l’addicció d’una forma saludable i positiva. Mitjançant psicoteràpia es pretén disminuir el seu temps d’ús controlant i prevenint l’aparició de simptomatologia ansiosa o depressiva. Cal dedicar temps cada dia a les relacions socials en la vida real i recuperar activitats de la vida diària de la persona, com ara una bona higiene del son o de l’alimentació.

Finalment, no es tracta de prohibir l’exposició a les noves tecnologies, sinó ensenyar als nostres fills l’autocontrol i el seu bon ús.

*Sílvia Palau Garcia, Presidenta del Copsia