La tribuna
L'estrella del rock
La cançó ‘rockstars’, de Malik Harris, no va rebre cap vot dels països participants
De petit, mirava el Festival d’Eurovisió; de fet, en l’època de la televisió en blanc i negre, quan sortia la carta i la música eurovisiva, que qualsevol afeccionat a la música clàssica reconeix, volia dir que es tractava d’un esdeveniment important. I el Festival d’Eurovisió ho era, sobretot per allò que el tema dels països i de les votacions tenia la seva gràcia, i nosaltres, la nostra innocència.
L’altre dia, quasi com qui no vol, després de sopar, vaig veure algunes actuacions del festival d’aquest any.
De totes elles n’hi va haver una que em va semblar, no diria que fantàstica, però sí amb certa gràcia i qualitat; almenys, aquesta va ser la meva opinió. Ara mateix mentre escric aquestes paraules n’estic escoltant el vídeo oficial per internet i segueixo pensant que el tema està força bé.
La cançó és Rockstars, interpretada per Malik Harris, un jove cantant que representava Alemanya i que, almenys, oferia un toc personal, sense tant aparat ni coloraines, però amb qualitat i ganes de menjar-se el món.
El curiós del cas és que dels quaranta i no sé quants països i jurats que representaven els participants no va rebre ni un sol vot. Va quedar l’últim amb zero vots. Ni un sol vot. Increïble. Si tenim en compte que els jurats dels països estan formats per especialistes de la música, o això diuen, podem deduir que la meva cultura musical deu deixar molt que desitjar.
Posteriorment, el vot popular li va atorgar a Alemanya sis vots, una altra misèria. En aquell moment, quan va rebre els sis vots que el van ratificar a la cua, van enfocar Malik, que tot s’ha de dir, semblava la mar de tranquil. Potser la processó anava per dins; però amb la seva joventut, segur que en treu algun profit i molta experiència.
Malik va quedar últim a onze punts de França que amb Alvan & Ahez i la cançó Fulenn va ser penúltima.
Com saben, va guanyar Ucraïna, pel vot popular amb l’Orquesta Kalush i la cançó Stefania. Doncs molt bé: estava cantat. El Regne Unit amb Sam Ryder va ser segon amb Spaceman, una cançó que enganxa una mica, i Espanya tercera amb SloMo i la posada en escena força espectacular de Chanel, una noia que s’ho ha guanyat ella sola.
No entraré a valorar altres circumstàncies del festival perquè realment no m’emociona excessivament i del que trobo a faltar algun toc d’humor, tipus Rodolfo Chiquilicuatre, en l’edició del 2008. Uf! Com volen els anys!