Rèplica a Carine Montaner i Joan Francesc Montané sobre la neutralitat d'Andorra

No tinc per norma contestar a les apreciacions que generen els meus articles al Diari, però ho faig avui amb dues persones que han firmat els seus comentaris sobre la neutralitat d’Andorra.

Començo per Carine Montaner, a la qual cito explícitament en el meu article.

No voldria, Carine, que m’incloguis en cap llista de persones que busquen sistemàticament el teu desprestigi. Jo vaig opinar sobre un fet puntual, el de la neutralitat d’Andorra, amb el qual no estem d’acord. Jo mantinc que Andorra només està obligada a ser neutral entre França i Espa­nya, com diu molt clarament el nostre himne. Això es el combat intel·lectual propi del respecte dins la diversitat de criteris.

Vull que sàpigues que no comparteixo les teves idees, però que admiro el teu coratge i que et considero una persona valenta que defensa amb vehemència les seves idees.

Si em vaig posicionar sobre la neutralitat és perquè en la meva condició de cònsol d’Ucraïna em correspon defensar aquest país que represento i estimo, i perquè a més crec fermament en la seva possessió de la veritat.

No soc un polític, soc un idealista que no ha fet mai política. Soc conscient que no dono la talla per enfrontar-me amb tu, i et prometo que no ho faré mai, amb l’excepció de si és per la defensa d’Ucraïna.

Aquesta defensa em representa un cost que pago gustosament. Per exemple, jo, que soc un enamorat de Rússia, des de fa temps no hi vaig perquè podria tenir males conseqüències per a la meva salut. I és que m’agrada el te pur, a ser possible sense afegir-hi unes gotes d’àntrax. Ja sabem com les gasten aquests sàtrapes. Hauré d’esperar un canvi de poder. Tot arribarà.

Et demano perdó si t’has considerat ofesa, però també demano que ho entenguis. Era la meva obligació i es la meva convicció.

La meva segona resposta és per a Joan Francesc Montané, fill del meu amic Joan Albert, que ignora totalment l’argument de la neutralitat per incidir únicament en la presumpta maldat del president Zelenski, de qui en el meu article no faig cap al·lusió.

Però som-hi.

Joan Francesc, tens raó. És cert que el batalló Azof té claríssimes connotacions de simpaties neofeixistes, fet que és condemnable i particularment condemno totalment.

No soc especialista de la guerra, però cal tenir en compte que es tracta d’una unitat d’uns 2.500 soldats, és a dir, aproximadament el 0,8% de l’exèrcit ucraïnès, fet que exclou qualsevol desprestigi d’aquest heroic exèrcit, que està lluitant a deu contra un davant la poderosa armada russa.

En la guerra no tots són bons ni tots dolents, i dins aquest context Azof ens ajuda a guanyar una guerra injusta on l’invasor és Putin. Ucraïna mai ha matat ni un soldat rus dins el seu territori, i totes les víctimes russes són militars disfressats que han caigut per trobar-se en un lloc inadequat, el Donbass, on Rússia els ha enviat a promoure una revolució artificial.

Això no t’autoritza a extrapolar aquesta particularitat tan focalitzada per acusar injustament el nostre Govern. No deixis que un arbre t’impedeixi la visió del bosc. Jo et recomano que no combreguis amb l’abjecta propaganda de l’execrable Putin. És una mala persona que un dia pagarà el preu dels seus crims.

És lleig que incideixis en la propaganda revisionista per insultar el president Zelenski. No trobes estrany que la totalitat del pensament occidental consideri Putin un miserable i Zelenski un heroi admirable?

No creus que potser ets tu el que condueixes en sentit contrari dins una autopista?

En tot cas hauries de tenir en compte que insultar Zelenski és també ofendre no tan sols el Govern d’Andorra, sinó també els nostres Coprínceps, que s’han posicionat incondicionalment al costat de Zelenski donant-li el seu suport i manifestant la seva total admiració.

Carine i Joan Francesc, rebeu aquí tot el meu afecte, tot i reiterant que quan us posicioneu en contra d’Ucraïna em trobareu sempre enfront de vosaltres.

Aprofito per afegir que no trobo ètiques les respostes per part dels comunicadors anònims del Diari que signen els seus comentaris amb un pseudònim. Avui em dirigeixo a vosaltres per dir-vos que estic a la vostra disposició per mantenir un debat obert (i amable) en el lloc i data que cregueu convenient. Només heu de trucar-me al meu mòbil, el 321 376, que està obert tots els dies, fins i tot diumenges, a partir de les sis del matí. Serà un plaer conèixer la vostra cara.