El millor ordinador portàtil

El portàtil amb el qual ara mateix estic escrivint aquesta columna el tinc des de fa onze anys i espero que en duri molts més. Abans n’havia tingut d’altres que acabaven disminuint considerablement el seu rendiment, però aquest, renoi! Aguanta el que no em podia imaginar.

En condicions difícils, sota el sol la pantalla es veu la mar de bé, mai m’ha deixat penjat, i m’avisa amb la suficient antelació perquè no s’apagui de cop.

Els anteriors –al llarg dels anys n’he comprat uns quants més– van resultar un fiasco. Com a curiositat explicaré el que em va passar amb el primer que vaig tenir, fa una pila d’anys, quan encara es pagava en pessetes i em va costar una petita fortuna. A l’hora de posar-lo en marxa, el primer cop que el vaig fer servir, després de treure’l de la caixa, el vaig obrir, connectar al corrent, i el vaig deixar sobre la taula, encès, abans d’anar a la cuina a buscar un got de llet freda. Doncs quan vaig començar a explorar-lo i veure com funcionava vaig donar-li un cop al got i la llet va vessar íntegrament sobre el teclat. Va ser una catàstrofe. Vaig decantar-lo i després posar-lo boca avall, mentre li anava donant copets. Després el vaig eixugar amb un drap humit, tot pensant que me l’havia carregat, i el vaig deixar reposar unes hores. Incomprensiblement, tot i l’ensurt inicial, l’ordinador no es va espatllar i em va donar servei uns quants anys. I no sé si serà coincidència o no, però fa molts anys, més de trenta, que no bec llet, ni freda, ni calenta; ni un trist cafè amb llet.

En qualsevol cas, tant aquell primer ordinador com l’últim, del qual ara estic tan content, no són els millors portàtils; tampoc el telèfon mòbil, sense el qual sembla que ara no podem sortir de casa i que és innegable que per les seves múltiples funcions és una eina quasi imprescindible.

En la meva opinió el millor ordinador portàtil segueix sent la llibreta de notes. Les llibretes petites, tipus passaport, que et caben a la butxaca dels pantalons o de la camisa, i amb les quals sols necessitem un altre estri, un llapis o un bolígraf, per posar-les en funcionament. Aquesta mai falla. La mida ideal és que no sigui gaire gruixuda i que la puguis fer servir en qualsevol moment. Em resulta molt més fàcil prendre notes a mà que fer-ho amb l’ordinador o amb les notes de veu del telèfon.

Si surto de casa i m’oblido la llibreta sempre penso que em falta alguna cosa. El bolígraf no és imprescindible, ja que sempre pots demanar-ne un; la llibreta, sí, perquè no és fàcil trobar-les a menys que vagis a determinats tipus de llibreria. I si tens un accident domèstic i li tires a sobre un got d’aigua, vi o cervesa, no corres gaire perill si ets capaç d’actuar amb rapidesa. D’entre les lletres borroses encara tens temps d’extreure’n el contingut.