Classe mitjana?

He de reconèixer que fa uns anyets que penso de manera crítica en el perquè de la situació que ja ens vèiem venir i, finalment, ha arribat.

Per primer cop en molt de temps, els sindicats presents al país s’han unit per fer front a les actuacions d’un seguit de governs que han portat carretera avall i sense frenada tota una societat que viu, treballa i aporta dia rere dia al nostre país.

Si bé és cert que amb anterioritat aquesta unió no ha estat possible per estar mirant-se el melic i dedicar-se a protegir la seva parcel·la, avui això és diferent: la unió de sindicats d’Andorra, en la seva majoria de caràcter públic, aborda per primer cop una problemàtica conjunta independentment del sector en què treballi la ciutadania.

Això ha estat possible gràcies a una gestió política i econòmica de la societat que no ha mirat en cap moment per la classe treballadora o mitjana, com ens agrada anomenar-la.

És possible que existeixi gent que en primer lloc miri pel bé comú i esperi fins que tot estigui al seu lloc per arreglar la problemàtica pròpia? Doncs sí, és possible i està passant.

De ben segur que les crítiques a aquesta unió de sindicats venen donades per actuacions passades però, benvolguts lectors, la situació ha canviat. Ho ha fet precisament perquè som conscients que viure en societat implica que tots ens necessitem, i ens necessitem en bones condicions.

La lluita pels drets dels treballadors no és nova, però aquí és difícil. Difícil perquè en el moment en què hem de fer palesa una injustícia a la feina o hem de demanar explicacions a un superior no hi ha ningú que ho faci sense por o, senzillament, que ho faci sense sentir-se envaït per la por a perdre el lloc de treball pel fet de lluitar pel que és just. És ben trist, però és real.

Aquella persona que treballa per a una empresa no gaudeix d’una protecció davant l’adversitat, i aquell que s’hi atreveix s’arrisca a ser acomiadat passat un temps prudencial per tal que no es noti gaire. Al sector públic sí que gaudim d’aquesta protecció i aquesta lluita sindical i, per tant, hi ha persones que, amb consciència col·lectiva, advoquen per defensar i vetllar pel benestar d’aquells que, a l’empresa privada, no tenen empar davant els abusos i les injustícies.

I què esteu fent des d’aquesta unió de sindicats? Us demanareu… Doncs bé, som un grup de persones al capdavant de diversos sindicats que donem el nostre temps per vetllar precisament per aquesta classe mitjana i ajudar a millorar la seva qualitat laboral i de vida. Costa de creure, oi?

S’entén la incredulitat si mirem enrere i pensem que no n’hem après, però us ben asseguro que existim i ho fem sense ànim de guanyar de manera individual, sempre pensant en el col·lectiu ja que, com he dit, ens necessitem i uns no podríem existir sense els altres.

Avançarem en algun aspecte o us dedicareu a manifestar-vos i fer reunions? Pensareu… Doncs la intenció és avançar tot i que, per moltes propostes que fem, per moltes reunions a les quals assistim o per molts 1 de maig que muntem, si no existeix una voluntat política de canvi de model social i de diàleg o negociació, picarem pedra, ho sabem. Però hi serem, segur.

S’apropen eleccions i veiem un malestar i un neguit generalitzat que, lamentablement, pronostica quatre anys més de lluita en va ja que tornarem a repetir i tornarem a permetre les mateixes polítiques que ens han portat a la situació insostenible en la qual es troba el meu veí que no pot estalviar perquè no arriba a pagar un lloguer que s’ha apujat o a omplir el carro de la compra per a ell i la resta de persones que viuen a casa seva. Tampoc podrà optar a una jubilació digna sense haver de demanar almoina… Però, tranquils! Que la classe mitjana continuarà existint! Doncs permeteu que ho dubti…

Des d’aquesta unió de sindicats continuarem dedicant el nostre temps, no retribuït, per intentar fer minvar les diferències enormes que separen aquesta classe mitjana de la tan criticada, des dels nostres perfils en xarxes o en comentaris als diaris, classe acomodada, que ens continuarà governant si no pensem adequadament cap a on dirigirem el vot en els propers mesos.

Parem i reflexionem. La ciutadania és forta i podrem amb la situació si hi posem remei. Ànims. Estem amb vosaltres, encara que no ho creieu.