Nens víctimes innocents d'agressió

A fi de protegir i preservar els drets dels nens i nenes, les Nacions Unides commemoren cada any el 4 de juny el Dia internacional dels nens víctimes innocents d’agressió. Una jornada per reconèixer el dolor que pateixen els infants a tot el món que són víctimes de maltractaments físics, mentals i emocionals.

Va ser proclamat per primera vegada el 19 d’agost de 1982 durant una sessió especial d’emergència sobre Palestina, quan l’Assemblea General de l’ONU es “va horroritzar per la quantitat de nens innocents palestins i libanesos que es van convertir en víctimes dels actes d’agressió d’Israel”.

Davant aquesta data, és important recordar que els nens tenen drets inalienables i irrenunciables, per la qual cosa cap persona pot vulnerar-los o desconèixer-los sota cap circumstància. Diversos documents consagren els drets de la infància en l’àmbit internacional, entre ells la Declaració dels drets del nen i la Convenció sobre els drets del nen (CDN).

Segons l’article 19 de la CND, “és obligació de l’Estat protegir els nens de totes les formes de maltractaments perpetrats per pares, mares o qualsevol altra persona responsable de la seva cura, i establir mesures preventives i de tractament sobre aquest tema”, article que lamentablement és vulnerat de forma persistent a tot el món.

La violència i els conflictes armats estripen la vida de milions de nens. El Fons de les Nacions Unides per a la Infància va revelar en el seu informe que més de 300.000 nens al món són soldats i més de 170 milions de nens són orfes.

L’Oficina Internacional del Treball (OIT) va reportar que 215 milions de nens estan en situació d’esclavitud. No obstant això, aquestes estadístiques són objectades per moltes organitzacions no governamentals (ONG), que les qualifiquen com a “encobriment de l’esclavitud”, i parlen d’aproximadament 400 milions d’infants esclaus a tot el món.

Actualment, segons l’Unicef, 230 milions de nens i nenes viuen en zones afectades per conflictes armats. En els últims deu anys més d’un milió de nenes i nens han perit com a resultat de les guerres. El nombre de menors ferits o discapacitats és tres vegades major al dels morts, a això s’afegeix la malnutrició, la violència sexual, pèrdua de llars, de progenitors i familiars pròxims. Indirectament, els conflictes armats, a més, comporten la destrucció d’infraestructures i serveis bàsics, com ara hospitals i escoles, la qual cosa impedeix l’accés a l’educació, a la sanitat i a altres cures.

Des de 2010, hi ha hagut un augment del 34% en el nombre d’infants que viuen en zones de conflicte i un augment del 170% en els delictes contra els menors d’edat. És extremament urgent promoure el dret internacional humanitari i els drets humans i garantir la rendició de comptes als països que violin aquests principis.

El Dret Internacional està sembrat de protocols i garanties addicionals per a la protecció contra les agressions cap als infants. D’altra banda, i en molts casos, hauríem de denunciar la laxitud o invisibilitat que per a molts països tenen els conflictes, ja que manipulen la informació, atenuen els conflictes o directament els justifiquen. És a dir, violen constantment un compromís adquirit, prioritzant altres interessos, permeten les agressions a les quals milions de menors estan sotmesos. Una xacra evitable en multitud de casos.

La violència infantil és tota forma de perjudici o abús físic, mental o emocional, descuit o tracte negligent, maltractaments o explotació, inclòs l’abús sexual. Les amenaces, humiliacions, segrest, negligència, insults, abandó afectiu, negar l’educació o la salut del menor també són una forma d’agressió. La violència, l’explotació i l’abús infantil amb freqüència estan a càrrec de persones que el nen coneix, incloent els seus progenitors, altres familiars, cuidadors, mestres, autoritats policials, agents estatals i no estatals, i altres nens.

Són milions de menors que diàriament sofreixen violència i maltractament dins la llar, a l’escola o en la seva pròpia comunitat. Petits exposats a la violència i al patiment de manera constant. Exposició que porta a l’abandó de la llar, la depressió i/o el suïcidi en molts casos.

Cooperand, ONG andorrana, porta 20 anys col·laborant en projectes d’assistència a la infància a Bolívia i de manera virtual, mitjançant una plataforma digital, amb diferents famílies en situació de risc de diversos països de la regió. Treballem a primera línia per donar suport a menors orfes, sense llar, en situació d’abandó, que han estat explotats i abusats. Nenes recuperades del tràfic i la prostitució. Nens que han deixat l’escola per falta d’ingressos i avui treballen als carrers i malviuen per sobreviure.

Assistim en la seva recuperació en llars d’acollida i barris marginals. Oferim beques, aliments, suport escolar, mèdic, psicològic, atenció a dones maltractades i als seus fills i reinserim joves al món laboral amb certificacions acadèmiques de qualitat mitjançant cursos homologats per les institucions locals.

Liderem sobre el terreny projectes de desenvolupament i humanitaris en favor de la protecció dels joves que la covid-19 ha deixat pel camí, donem suport en la rehabilitació dels nens del carrer que arriben a les llars i en la labor de reunificar-los amb les seves famílies mitjançant la tasca dels assistents socials, psicòlogues i psicopedagogues.

Cooperand treballa directament amb cases d’acollida, barris i col·legis, millorant la vida de molts infants amb un equip permanent sobre el terreny com psicòlogues, terapeutes, assistents legals, metges... recolzats pel Govern d’Andorra, empreses familiars i particulars andorrans que destinen part de les seves vides a millorar la dels altres.

Avui, més de 260 persones voluntàries han viatjat amb Cooperand per treballar en diferents projectes en favor a la infància en situació molt precària. Sense la contribució d’Andorra, aquesta intervenció seria inviable.

L’Agenda per al Desenvolupament Sostenible de 2030 marca el camí per a assegurar un millor futur per a nenes i nens. La nova agenda mundial de desenvolupament sostenible, al punt 16.2, se centra a posar fi a totes les formes de violència contra ells, i exigeix posar fi al maltractament, a l’explotació, al tràfic i a totes les formes de violència i tortura contra els nens i nenes. Del seu compliment estricte depèn que avancem cap a un món millor, més just i solidari.

Esperem que aquest dia serveixi d’exemple per canviar la nostra mirada envers la infància, educant-los en valors i actituds que contribueixin al seu desenvolupament i formin en ells, futures persones conscienciades perquè al seu torn, en un futur proper, puguin replicar el mateix en els seus menors i no hàgim de celebrar més aquest dia.

* Carla Riestra, Presidenta de Cooperand amb Llatinoamèrica