La candidatura al Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO

Com és sabut, el Patrimoni de la Humanitat és un pla de protecció dels bens culturals i naturals del món proposat per la UNESCO, a través de la “Convenció sobre la protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural”, aprovada el 1972.

En una excel·lent iniciativa el Govern d’Andorra ha promogut la candidatura conjunta del romànic andorrà, de la catedral de la Seu i del castell de Foix. Una candidatura pirinenca superant fronteres polítiques i administratives. Aquest és el futur: una Andorra oberta a la col·laboració a tots els efectes amb els veïns pirinencs del nord i del sud. Aquest és el camí: el reforçament de la riquesa del romànic andorrà, senzill i elemental, amb la potència arquitectònica i històrica dels grans monuments de la Seu i de Foix. Així història, cultura i paisatge es complementen de forma intel·ligent.

Em centraré ara en la part urgellenca de la candidatura. El magnífic complex format per la catedral romànica, el claustre, les esglésies de Sant Miquel i de la Pietat, i el Deganat, en molt bon estat de conservació, no ofereix cap dubte sobre la seva alta qualitat. Les successives etapes de restauració al llarg dels anys han estat encertades i exitoses, fruit de la col·laboració entre el bisbat d’Urgell i l’administració pública (Estat i Generalitat). Fa pocs dies s’ha inaugurat una nova fita: la restauració i museïtzació de la capella renaixentista de la Pietat, que ha de culminar amb l’ampliació del Museu Episcopal.

No cal dir que el conjunt catedralici pren tot el sentit immergit en el Centre Històric de la Seu. Aquest reuneix uns valors culturals, històrics i paisatgístics inqüestionables. Els dos carrers porticats nord-sud, el carrer Major i el carrer dels Canonges l’estructuren i li donen una personalitat molt definida. Durant els anys dels ajuntaments progressistes de 1979 a 2003, seguint un pla de dignificació i de dotació d’equipaments col·lectius, es van restaurar les antigues esglésies de Sant Domènec (sala de convencions), de Sant Agustí (biblioteca pública), es va ampliar l’hospital, es va crear el Parc Olímpic del Segre, es van construir l’estació d’autobusos, l’escola Pau Claris i la llar d’infants la Grandalla, es va obrir el passeig del Camí Ral de Cerdanya, es van restaurar els porxos, es van ampliar les oficines municipals, es va adquirir l’immens edifici de les Monges, avui seu d’importants equipaments culturals i es van construir dotzenes d’habitatges socials, insuflant així nova vida al cor de la ciutat.

Dissortadament, aquest impuls es va acabar abruptament. Des de fa vint anys el barri antic de la Seu, orfe de polítiques actives municipals, coneix una etapa molt trista: està brut, deixat, avançant en un lent però continuat camí cap a la degradació. Botigues tancades, grafits sense resposta municipal, buits urbans que s’allargassen durant decàdes, okupació d’habitatges... Un exemple particularment punyent d’insensibilitat: els porxos dels dos carrers principals fa 20 anys que no es restauren; en l’anterior etapa municipal es feia cada 2 o 3 anys.

Quina ha de ser, doncs, la contribució de la ciutat de la Seu a la candidatura a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO? La resposta és ben senzilla: un Pla Integral de millora del Centre Històric, precisament el que acull i embolcalla la joia de la catedral. Quins apartats hauria d’incloure l’esmentat Pla? Evidentment una urgent neteja a fons, un programa d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges (exempció de taxes, assessorament tècnic) i a la reapertura de botigues (ajuts al lloguer durant 2 anys, captació d'artesans), construcció d’habitatges socials per als joves, eliminació immediata dels grafits i multa als infractors, restauració general dels porxos, punt de llum i flors a la Taula de la Carn (cruïlla de màxima afluència de vianants al centre del Carrer Major), etc.

L’autèntica base de la participació pública de la ciutadania de la Seu (escoles, associacions, particulars), a més de l’aprofundiment en la coneixença dels valors culturals i històrics de l’àrea, seria la incentivació a prendre part activa del gran projecte col·lectiu de salvar de la degradació en curs al bell i atractiu (en potència), centre històric de la seva ciutat.

Aquesta és la veritable aposta de futur i la clau de l’èxit social de la candidatura. Ens diu el gran Píndar que “a l’obra que comença cal posar-li una façana que rellueixi de lluny”.

*Joan Ganyet i Solé, arquitecte