El tren a Andorra i els països veïns

Una variant del: “I això del tren qui ho paga?”, que solem sentir en el debat sobre el ferrocarril, és: “I et penses que Espanya o França ens ajudaran en això?” Com la primera, aquesta és una pregunta que s’enuncia, no esperant una resposta, sinó com a estocada final, d’allò que només pot venir seguit de “no em facis riure!”. També com la primera, aquesta és una qüestió que podem resoldre: efectivament, és d’interès a França i a Espanya facilitar i participar activament en l’arribada del tren al nostre país.

Andorra és una anomalia en l’entorn del Pirineu, ja que és un pol comercial i urbà important en una zona més aviat rural, i això pot servir per justificar inversions i infraestructures que altrament serien sobredimensionades. Com a exemple, en múltiples ocasions s’ha plantejat seriosament el tancament de les línies ferroviàries del Pirineu en els trams més elevats (més amunt de Ribes de Freser, o més avall d’Ax-les-Thermes) per l’escassa demanda d’aquestes destinacions. Incloure Andorra a l’altre extrem d’aquestes línies canvia totalment la utilització de les línies, no només garantint la seva continuïtat, sinó, a més, incentivant que s’hi facin millores que en altre cas serien fora de la taula.

El ferrocarril és una peça clau per al desenvolupament, no només dels grans nuclis urbans, sinó d’arreu del territori. A Catalunya i Occitània, com mostra la figura, hi ha una correlació entre les poblacions que han crescut en població i aquelles que tenen un servei de tren raonable. Bons exemples per a nosaltres són la Cerdanya o la línia de la Pobla de Segur: zones de muntanya, rurals, però que a diferència de municipis del seu entorn, tenen ferrocarril, i han crescut en població.

El desenvolupament que aporta el ferrocarril a Andorra no es limita a les zones on hi donaria servei per primer cop. Degut a les limitacions de càrrega als trams finals de la línia i la gran capacitat en general que aporten els trens de mercaderies, es considera la possibilitat d’incorporar vagons addicionals fins a Vic o fins a Ax-les-Thermes als combois de mercaderies d’Andorra. D’aquesta manera tindrien accés al transport en ferrocarril petites i mitjanes indústries d’Osona o l’Ariège, que no podrien justificar un tren de mercaderies en solitari, reduint un 90% el cost de transport fins a Barcelona o Toulouse.

I és que el simple fet de reemplaçar vehicles de carretera (turismes i camions) per trens ja suposa un gran estalvi per a les arques públiques. El trànsit que ve a Andorra des de Barcelona augmenta el cost de manteniment de la C-14 i la C-16 entre un 27% i un 40%, especialment pel pas dels camions. Mantenir una carretera costa, de mitjana a Espanya, 50.000 euros/km l’any, comparat amb 32.000 euros/km el ferrocarril convencional, sense comptar que els usuaris de la carretera generalment no paguen pel seu ús a diferència del ferrocarril. Tot plegat, la reducció de trànsit fruit del ferrocarril a Andorra podria reduir el cost de manteniment de carreteres a Catalunya entre 850.000 euros/any i 1.300.000 euros/ any.

Menys camions i menys cotxes no solament redueixen la despesa en manteniment d’infraestructures, sinó que a més també redueixen les emissions de diòxid de carboni i d’altres gasos d’efecte hivernacle que generen els cotxes. L’arribada del tren a Andorra podria suposar una reducció del 6,7% en les emissions totals d’Andorra; gairebé la meitat de les emissions de la mobilitat interna. Aquestes emissions, a més, es produeixen principalment en territori dels països veïns, deteriorant la qualitat de l’aire de les seves poblacions (a més de les nostres). Si bé la lluita contra el canvi climàtic no ha de distingir fronteres polítiques, aquest projecte milloraria substancialment la qualitat de l’aire i objectius de reducció d’emissions de totes les parts.

Fins ara hem parlat molt d’estalvi per a les administracions i els governs dels estats. No obstant això, aquest arriba també a les butxaques dels propis visitants que venen cada any a Andorra. A preus d’avui, comptant només el combustible i l’amortització del cotxe, viatjar de Barcelona a Andorra en cotxe costa un 36% més del que costarà en tren, i en bus un 30% més que en cotxe. Aquesta dada és un estalvi per als residents dels països veïns, de ben segur que benvinguda per a ells, i fins i tot una oportunitat per al comerç nacional per incrementar la seva facturació.

Interessa als països veïns l’arribada del tren a Andorra? No hi ha marge de dubte: el ferrocarril al nostre país significa, per als països veïns, desenvolupament de zones rurals, impuls industrial, estalvi financer, menys emissions i fins i tot més poder adquisitiu per als seus ciutadans. Ben pocs projectes tenen tants avantatges en tants àmbits. És el moment de treballar un acord i realitzar aquesta infraestructura que Andorra necessita i en què tots tenim molt a guanyar.

*Sebastià Mijares Verdú, President d'AndRail