Solucions creatives

El Consell Insular d’Eivissa ha convidat l’andorrana Laura Maresc a compartir la seva obra escultòrica, des del departament de Cultura, Educació i Patrimoni, amb una exposició que porta per títol Inter Esticials, que es podrà veure a l’espai cultural Sa Nostra Sala del 9 de juny a l’1 de juliol.

L’artista culmina a Inter Esticials un procés creatiu que va viure l’últim tram del viatge a la vall d’Ordino amb la instal·lació de Kunstank Preludi a la capella de Santa Bàrbara i una exposició a Casa Masover. En aquesta nova exposició s’integren els treballs anteriors, I sea i Liminal, nascuts al mar, i Preludi, entre muntanyes, on l’artista va incorporar nous materials com la llosa i la llana, propis d’aquest entorn pirinenc. El cercle es tanca amb aquest concepte d’escletxa i límit, natural, físic, propi o imposat i el joc de paraules Esticial que al·ludeix a l’estiu, el moment present. Amb una actitud nòmada i recol·lectora d’objectes i experiències, Maresc incorpora allò que troba a les seves peces úniques, on els materials defineixen una creació viva en permanent construcció i equilibri, escultures nascudes del caos que es concreten harmonioses i completes.

La creació en constant procés defineix l’obra de Maresc, una escultura fràgil, orgànica, especialment en els mòbils suspesos i en les peces murals que creixen a partir de la desconstrucció, l’assemblage i la disposició d’aquests petits tresors en què es transformen els objectes trobats. Formentera, Palma i Andorra ha estat el circuit recorregut per aquestes col·leccions, part de les quals es mostren ara i tanquen el cercle a Eivissa. Totes són geografies on la natura esdevé font d’inspiració i adoració, més enllà dels límits geofísics. Els plantejaments més complexos es tornen naturals i comprensibles, flueixen amb llenguatges artístics diversos, gràcies a un do que posseeixen molts dels nostres artistes que beuen del paisatge i la matèria que els envolta. Just quan a Andorra s’ha fet públic l’interès per establir una connexió aèria directa amb les illes, se’ns acudeix la similitud entre aquests territoris tan marcats per les seves limitacions geogràfiques. Amb les illes compartim moltes més inquietuds de les que podrien semblar, amb temes tan sensibles com la manca d’habitatge o el canvi climàtic, la importància del medi i el patrimoni natural. Seria molt enriquidor compartir idees, experiències i, per què no, obrir nous circuits artístics, que permetin fluir en llocs petits i tancats, que fan més necessari l’intercanvi i l’experiència artística per aportar solucions creatives, transformadores, culturals i socialment enriquidores.