No trencar mai l'equilibri fisiològic

Els càlculs dels científics actuals i les seves prediccions de futur aclaparen la imaginació i espanten les seves xifres. Per exemple els valors actuals sobre l’edat del cosmos és de 13.800 milions d’anys llum i que les galàxies, com la nostra, estan en moviment constant i expansió a una velocitat de 500 km per segon. També anuncien nous avenços en materials que pretenen aplicar-los en substitució d’òrgans i peces del cos humà. En agricultura, el domini de la reproducció de vegetals, nous adobs i control de plagues permetran augmentar la producció i adaptar-los al consum humà. Només citarem els avenços en informàtica desenvolupant nanotecnologies per augmentar la intel·ligència, endollable a un cervell deficitari, igual els afectats de sordesa de naixement (sordmuts) on un nanoxip aconsegueix fer sentir de nou i en conseqüència poder parlar o com els trasplantaments d’òrgans de cadàver o donants vius i moltes altres que semblen de ciència-ficció.

La simple observació fa desenganyar d’aquests fabulosos avenços de fenòmens propers ara i aquí.

El futur encara no es pot assumir mirant una bola de vidre ni escoltant els pronòstics de visionaris, generalment pessimistes. El cos humà és una màquina perfecta de la qual desconeixem encara el funcionament més íntim. Per exemple, referent a la substitució d’òrgans per peces artificials. Res més desitjat i fàcil que anar-les canviant per envelliment i deteriorament per mal ús, desgast o malaltia. Hem provat el reemplaçament de lligaments i tendons per materials que eren esperançadors. Resultat: el cos se’ls menja i digereix fins a la seva ruptura. Les cèl·lules del voltant tenien al seu interior microfragments birefringents, restes de les pròtesis aplicades visibles al microscòpic òptic, és a dir, restes de les peces posades per substituir els lligaments. Referent a les pròtesis o reemplaçaments d’articulacions també per materials estranys a l’anatomia normal. Totes tenen una vida curta en comparació a la prospecció de vida de l’individu. Inconvenient: s’han de canviar per desgast. Cada cop són més cares, de manera que converteixen la suposada solució en un acte impagable per la majoria de les arques de les assegurances i les butxaques dels malalts, i necessiten una o més reintervencions quirúrgiques amb el seu nou cost i risc de complicacions.

En el món de la microquímica interna, tota substància ingressada al cos humà comporta reaccions que poden ser: 1) Els anomenats efectes adversos, tòxics o secundaris, 2) Trenca l’equilibri de producció normal. Generalment, la dosi ingressada és molt superior a la produïda fisiològicament i el cos, llavors, deixa de fabricar-la. La conseqüència és una dependència de la dosi exterior o fer-se’n addicte. Conegut fenomen de les drogues (opiacis, estimulants com amfetamines, coca, LSD, etc.) i tractaments continuats amb medicaments com cortisona o hormones en general.

Conseqüència d’aquests exemples i altres molts: no es poden negar els avenços dels darrers 50 anys. Molts dels medicaments i pròtesis que s’apliquen avui habitualment són ajudes a certs patiments i sofriments invalidants però el millor tractament és la prevenció i la indicació feta a mida de cada malalt. Els antics sabien que tot el funcionament del cos humà té una llei que no es pot perdre mai i és l’equilibri del funcionament normal. Aquest equilibri és fàcil de perdre’s, per exemple tant en el menjar en excés (obesitat) o menys del necessari (malalties per carència o dèficit conegudes en els presoners de camps de concentració) o també en l’exercici, per la sobrecàrrega de qualsevol activitat osteomuscular (tendinitis, fractures per estrès, etc.). Cal tenir en compte que el cos humà és igual que una màquina qualsevol, una sobrecàrrega la fa malbé.

Fa molts anys a Califòrnia (EUA) unes plantacions de taronges patien per la seva existència perquè una plaga de pugons les destrossava. Havien provat de tot, verins per eliminar els insectes, antibiòtics, etc. Fins que un famós bacteriòleg va recomanar el següent: restablir l’equilibri biològic inserintt de nou uns insectes que eren els depredadors normals dels pugons. És a dir, les marietes. Això va aconseguir que tots tenien dret a existir, les taronges, les marietes i els pugons. El problema es va acabar per sempre mes. Les marietes mengen preferentment pugons. La població d’aquestes disminueix per l’acció dels seus depredadors les marietes i aquestes, al disminuir el seu menjar i al revés, ídem fins a arribar a un equilibri de coexistència total. Tots poden existir plegats però respectant les normes de la naturalesa:

Taronges, pugons i marietes amb proporcions semblants.

L’antiga filosofia xinesa distingia la salut com un equilibri format per dos forces contràries, el YIN i el YAN. Qualsevol malaltia creava un desequilibri que els metges de llavors intentaven reequilibrar amb acupuntura, moxibustió o els pobres mitjans dels quals disposaven. Actualment, hem arribat a un punt on la filosofia oriental de més de 3-4 mil anys d’existència il·lumina els nostres moderns coneixements. Amb tota la més gran humilitat, hem de reconèixer que no estem tan lluny com el temps ho indica. Cal identificar els sistemes amb el seu equilibri o el contrari i respectar-lo.

Aquesta ensenyança es pot estendre a pràcticament tot a la vida i no s’ha de trencar mai l’equilibri que la biologia ha establert a través dels milers d’anys d’existència.

Caldria també fer-ho extensiu a altres aspectes com el comportament humà, per exemple els nomenats pecats capitals o mortals de la filosofia cristiana com avarícia, enveja, gola, luxúria, ira, orgull, supèrbia i peresa. En petites dosis no són vicis tan dolents. Algú va inventar el qualificatiu d’“enveja sana” per destacar que depèn de la quantitat o dosis de cadascun dels vicis citats.

Els contraris cal recordar que són:

Avarícia.....................Generositat

Enveja..........................Llarguesa

Gola...........................Temprança

Luxúria.........................Castedat

Mandra o Peresa..........Diligència

Ràbia o ira....................Paciència

Supèrbia.......................Humilitat

Tan dolent és un dels citats vicis com un excés del seu contrari. Pe exemple, referent al sexe. La seva existència com a desig és necessària per a la reproducció i conservació de l’espècie. Si no fos plaent, ningú tindria cap interès a practicar-ho. El terme luxúria es refereix a un vici desordenat de la pràctica del sexe. Igualment el terme gola és un vici pervers del desig de menjar, l’instint natural per a la conservació és gana i així en tota la resta.

Conclusió: Tot són manifestacions necessàries per a la convivència i supervivència dels éssers vius però també tot a dosis moderades.