La muntanya

No és gaire complicada ni difícil. Parla per si sola. Sols cal escoltar-la. Té les seves lleis i els seus límits, avisa dels seus perills i ens obsequia amb la seva bellesa; no hi ha gaire a dir, no hi ha gaire a fer.

Actuem sobre ella, sobre els seus paratges per atreure més turisme, i el que fem és fer-la malbé, espatllar-la, esquinçar-la; modificar paisatges que durant segles havien estat inalterats.

El progrés exigeix obres d’enginyeria que són necessàries per al país; la muntanya en si mateixa, no. La muntanya té les seves pròpies lleis. De vegades s’emporta gent; d’altres salva vides; enverina amb les seves plantes i també cura. És el millor del patrimoni andorrà.

Quan des de lluny penso en Andorra i reflecteixo una imatge del país, no veig l’avinguda Meritxell o Carlemany; no veig les estacions d’esquí, ni miradors, ni ponts artificials. La meva ment se’n va a espais naturals que he viscut recentment o fa molts anys.

Són paratges que he sentit intensament. Una nit estelada a Aixovall. Anyós sota un nevada, amb la seva església mirant la vall. Un cercle de muntanyes, prop de Sorteny.

Paguem un preu massa gran pel progrés. Moltes de les obres públiques per millorar les comunicacions són necessàries. Les que fem per atreure més turisme, caldria preguntar-se sobre la seva conveniència.

També paguem un altre tribut molt gran a les muntanyes a l’hivern. Les estacions d’esquí són un dels principals motors del país. D’acord. A l’estiu no en sabíem treure profit. Ara, sí. N’hem après. Les hem adaptat i funciona. Perfecte. Ara molta gent puja per poder gaudir d’activitats a l’estiu. I ha estat un encert.

La pregunta és si calia anar més lluny i facilitar les coses de manera que tothom pugui accedir a llocs que abans, per arribar-hi, exigien una mica d’esforç. Paga la pena?

Els itineraris de muntanya, ben delimitats, als parcs naturals, a les muntanyes del país o a les mateixes estacions d’esquí semblen molt més interessants i menys costosos que ponts que no van enlloc i miradors impressionants de tot tipus. Són obres precioses, no ho negaré, però al meu entendre, i mai més ben dit, fora de lloc. No cal, o no calia, perquè ja està fet. Però a partir d'ara estaria be estudiar, almenys veure quin és l’impacte d'aquestes obres sobre el medi natural. Sempre es por aprendre alguna cosa.

En qualsevol cas em temo que si no sabem parar la història acabarà malament. Portar gent amunt i avall amb autocars no sembla la idea més bona de turisme. De moment, ens hem lliurat del telefèric de la capital. Encreuem els dits.