Intervencionisme digital 3.0

Aquest mes de febrer –del 2022– el Govern d’Andorra va aprovar la formalització d’un préstec de vuit milions d’euros amb el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) per finançar la transformació digital, i així ho va informar el ministre de Finances i portaveu.

Aquest també va emfatitzar que el préstec s’emmarca en un projecte transversal entre els ministeris de Finances i el de Presidència, Economia i Empresa, així com la secretaria d’Estat de Transició Digital i Projectes Estratègics, i Andorra Digital, aquests dos últims sota una gran influència d’Andorra Telecom.

Andorra Telecom no amaga –de fet no se n’ha amagat mai– què, com a part del seu compromís amb Andorra, pretén “liderar la digitalització de la societat”, i per això no és d’estranyar que a hores d’ara tinguem qui tenim com a secretari d’Estat i director d’Andorra Digital.

Fins aquí tot bé, jo també tinc un gran compromís amb Andorra, i tot i no tenir com a objectiu liderar la digitalització de la societat andorrana em sembla un objectiu noble.

El mes de maig el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra va publicar un edicte d’Andorra Digital (sota la fundació Andorra Recerca i Innovació) que explica com s’utilitzaran part d’aquests vuit milions d’euros.

Andorra Telecom, perdó, lapsus, Andorra Digital ha definit el PDE (Programa de Digitalització d’Empreses), que subvencionarà l’assessorament digital personalitzat a les empreses del país.

Fins aquí, tot bé, tot i què...

... sobre el paper, Andorra Digital no ha nascut per fer això. Si mirem a la seva pàgina web es parla d’interoperabilitat, administració digital, identitat digital, experiència del ciutadà, competències digitals i fomentar inversió estrangera; tot plegat amb un enfocament i impacte esperat de desenvolupar iniciatives de digitalització de l’administració.

És curiós aquest canvi de rumb, però es podria arribar a entendre. S’ha demanat un préstec de vuit milions per finançar la transformació digital, ara s’hauran d’administrar els diners d’alguna manera, i Andorra Digital sembla ser l’entitat idònia –o l’única– per dur a terme aquesta feina.

El problema principal és com planteja Andorra Digital la utilització d’aquests vuit milions de subvenció, el PDE.

Andorra Digital ha definit els criteris que ha de complir tota empresa privada per poder realitzar serveis d’assessorament digital personalitzat, i ha decidit que només les empreses homologades per ells podran realitzar els assessoraments subvencionats.

Sembla sorprenent l’intervencionisme venint d’un Govern amb tendències liberals...

La cosa es complica ja que els criteris que s’han de complir per ser homologat no tenen cap ni peus. Es defineixen el nombre de persones que han de tenir els equips de treball, quants assessoraments simultanis s’ha de poder realitzar, la durada del servei, s’imposa una metodologia –que s’han inventat–, i fins i tot el preu. Tot plegat sense cap sentit ni justificació. Semblen criteris pensats per eliminar competència sense haver de justificar-se. Una empresa de dues persones especialitzada i amb gran experiència en assessoraments digitals, que vulgui fer assessoraments utilitzant una metodologia pròpia i provada, no serà homologada, i ja pot tancar.

Intervencionisme en estat pur, molt sorprenent!

També es defineix un termini curtíssim per a homologar-se: tres setmanes. Això vol dir que una empresa que no compleixi els criteris a dia d’avui no té cap possibilitat d’homologar-se, i com que no es preveuen altres homologacions, millor que es dediqui a una altra cosa.

Fins i tot sembla anar en contra dels principis d’Andorra Digital i d’Andorra Business.

Sembla molt greu que es reguli i restringeixi qui pot fer què en el sector privat des de l’administració o d’una fundació al servei d’aquesta. Serà quasi impossible que algú contracti un assessorament a una empresa no homologada, per bona que sigui.

El que és extremament greu és que els resultats de tots aquests assessoraments han de ser “entregats” a Andorra Digital. Informació confidencial sobre les empreses assessorades –incloent informes de maduresa digital, anàlisis estratègiques, llistes d’oportunitats qualificades i fulls de ruta– pagada de les nostres butxaques i regalada a Andorra Digital i KPMG. Per què?

El que sembla molt menys greu és que en paral·lel a tot plegat, ara fa una mica més d’un mes i mig, es va crear Diquital: una empresa participada el cent per cent per Andorra Telecom que diu voler “ser facilitadors en el procés de digitalització de les empreses tot aportant-los solucions d’alt valor afegit. [...] Una companyia especialitzada a donar resposta a les necessitats digitals de les empreses”.

Curiosa serendipitat!

Ara tot lliga i m’hi jugo un pèsol que Diquital i/o Andorra Telecom formaran part de les empreses homologades per Andorra Digital com a proveïdors d’assessoraments digitals personalitzats; homologació sorprenent perquè cap de les dues empreses té l’experiència que es requereix.

Però Andorra Digital tampoc no té cap experiència i és qui homologa, així que tot és possible! Una mica com si jo em dediqués a homologar monitors de parapent.

El 1976, l’economista italià Carlo M. Cipolla (1922-2000) va escriure un assaig irònic anomenat Les lleis bàsiques de l’estupiditat humana, en què explica la seva teoria de la intel·ligència a través de cinc lleis fonamentals.

En Carlo explicava que la veritable estupiditat no és un reflex del coeficient intel·lectual, però més aviat del comportament de la persona, i va crear una matriu que descriu quatre tipus de persones: els estúpids, els ingenus, els bandits i els intel·ligents (imatge adjunta).

Els intel·ligents beneficien els altres i alhora es beneficien a si mateixos, els ingenus beneficien els altres mentre es perjudiquen a si mateixos, els bandits es beneficien a si mateixos mentre perjudiquen els altres i, finalment, els estúpids perjudiquen els altres mentre es perjudiquen a si mateixos.

Cada cop que no entenc el comportament d’una persona o entitat, sigui pública o privada, faig servir la matriu d’en Carlo per veure amb quin tipus de persona he topat.

El que sé del cert després d’haver llegit l’edicte és que no estem davant de persones del tipus intel·ligent o ingenus; quedarà per veure si són bandits o estúpids.

Cosa que sabrem aviat.

P. D.: segurament pensàreu que, posats a triar, millor que tot plegat sigui per estupidesa, doncs sapigueu que la cinquena llei fonamental diu: “La persona stupida è il tipo di persona più pericoloso che esista.” Encara haurem d’agrair que siguin banditi!

* Oriol Beal, Enginyer i arquitecte IT